Carles Balagué reconstrueix a 'Arropiero, el vagabund de la mort' la sinistra història del pitjor 'psycho killer' espanyol

Solitari, analfabet, dislèxic, orfe de mare, una infància plena de penúries, exlegionari, alcohòlic, megalòman, rodamón, necròfil, donant habitual de sang, bisexual i admirador de Cantinflas. Els detalls de la malaltissa personalitat de Manuel Delgado Villegas, el pitjor assassí en sèrie de la història d'Espanya, van teixint el fosc tapís psicològic amb què Carles Balagué intenta comprendre què s'amaga darrere els esgarrifosos crims comesos per un psicòpata, mort a Badalona fa 20 anys, mai jutjat pels vuit homicidis que se li imputaven.

Arropiero, el vagabund de la mortversa sobre un home de comportament violent i destructiu, amb absència absoluta de remordiment. Donava un valor nul a la vida humana: vuit morts provades, 14 més d'investigades i 26 més de confessades. Li deienel Arropieroperquè era fill d'un venedor ambulant de llaminadures casolanes d'arrop, un líquid molt dolç, negrós i espès que es cou amb figues."Semblava impossible que a l'Espanya franquista aparegués un assassí de pel.lícula americana. Ni la justícia ni la policia van saber què fer-ne",recorda Balagué, autor deLa Casita Blanca(2002).

Causa arxivada

"Va desaparèixer durant anys. No se'n sabia res",afegeix. Van fallar les acusacions particulars, i les institucions penitenciàries van optar per no publicitar un cas que sobrepassava les barreres ètiques de l'escàndol públic. No es va arribar ni a celebrar la vista oral i, amb base a la Llei d'Enjudiciament Criminal, es va emetre una resolució de sobreseïment lliure, de manera que la causa va quedar arxivada i es va ordenar el seu internament en un centre psiquiàtric.

Va ser detingut el 1971 a El Puerto de Santa María (Cadis) per asfixiar amb uns leotards la seva nòvia, Antonia Rodríguez, de qui desenterrava el cadàver per satisfer els seus impulsos necròfils.El Arropieroes va confessar autor de nombrosos crims. Tants, que la policia va sospitar que se'ls atribuïa per afany de protagonisme. Però els detalls eren tan precisos que van acabar creient-lo. Això va propiciar el singular viatge que reconstrueix la pel.lícula. Ell, emmanillat, acompanya un jutge i dos policies per reconstruir com va matar les seves víctimes per diversos llocs d'Espanya. Les seves atrocitats van arribar a França i Itàlia, on va treballar per a la màfia, però aquesta etapa ha estat poc investigada.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

La seva primera víctima va ser un cuiner a qui va assassinar el 1964 mentre dormia en una platja del Garraf. També va acabar amb la vida de Ramon Estrada Saladrich, propietari de Muebles La Fábrica, pare de família que teniael Arropierocom el seu xapero favorit. El desacord en el pagament va destapar la cara més temuda del monstre, que li va rebentar el cap amb la pota d'una taula. Però com aA sang freda, la novel.la de Truman Capote, en el film de Balagué l'assassí és el protagonista i els assassinats, personatges secundaris.

Crítica de la pel.lícula a la pàgina 26