Emily Brontë

Quan un dia d'estiu del 1847 les germanesBrontë--Charlotte,

EmilyiAnne-- van veure tres sols al cel mentre passejaven pels erms dels voltants de casa seva --segons va explicar una amiga deCharlotteque les acompanyava-- no van poder evitar somriure davant dels bons auguris que anunciava aquest fenomen meteorològic conegut com a parheli, que provoca que apareguin al cel diverses imatges del sol reflectides als núvols. Totes tres ja tenien a punt les seves novel.les:Jane Eyre,escrita per

Charlotte,Cims borrascososperEmilyiAgnes GreyperAnne.Totes tres van ser publicades amb pseudònims que portaven la inicial del nom de cada una de les germanes: Currer, Ellis i Acton Bell. I no li faltava raó aCharlottequan va escriure als seus editors que la seva germanaEmilyno estava feta "de materials ordinaris o flexibles".

I és que els que coneixienEmily Jane Brontë(Thornton, 1818 - Haworth, 1848) sabien que tenia un peculiar caràcter. Tremendament reservada, no feia cap esforç per relacionar-se amb altres persones. No era entre els éssers humans on estava en el seu element, sinó en la naturalesa, amb la qual va buscar una comunió constant.Emilyera feliç sempre que pogués vagabundejar pels erms de Haworth, al nord d'Anglaterra, on residia des que tenia a penes 2 anys. La seva figura alta i àgil es podia veure sovint acompanyada del seu fidel mastí,Keeper,avançant entre les extenses praderies ondulants de bruc i falgueres, on abundaven les pedres monolítiques, o sortint d'entre la boira.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Aquest amor per la naturalesa l'havia heretat del seu pare, un tolerant reverend d'origen irlandès.Emilyera la cinquena dels seus sis fills --cinc nenes i un nen--, la més bonica --deien-- i el que cridaria més l'atenció de la seva cara pàl.lida serien els seus preciosos ulls d'un color entre el gris i el blau fosc. Òrfena de mare als 3 anys i privada de les seves dues germanes grans amb només 7 per culpa de la tuberculosi, semblava predestinada a convertir-se en institutriu o professora. Per això va estudiar dibuix, música, francès i alemany, tot i que mai va ser una bona estudiant: no suportava la rutina escolar. "El que més estimava era la llibertat", deiaCharlottede la seva germana, iEmilymai tindria fusta de professora encara que exercís durant un temps. A diferència de les seves germanes,Emilytenia facilitat per a les tasques domèstiques, i durant els últims anys de la seva vida es va encarregar de portar la llar familiar, cuidar el pare --que va sobreviure a tots els fills-- iBranwell,el seu germà alcohòlic. Diuen que feia un pa excel.lent i que, mentre el pastava, sobre la taula de la cuina, no hi faltaven el llapis i el paper. Influenciada per l'obra deLord Byron,SirWalter ScottiJohn Milton,des d'adolescent escrivia poesia i històries per al seu món imaginari de Gondal, al qual també va contribuir amb els seus escrits la seva germanaAnne.Charlottedeia que "ningú es podia immiscir en els secrets de la ment i els sentiments d'Emilysense permís, ni tan sols les persones més pròximes i estimades". Ho sabia per experiència.Emilyva descarregar tota la seva fúria sobreCharlottequan va saber que havia llegit, sense voler, els seus poemes, "versos condensats i lacònics, potents i autèntics, amb una música peculiar, salvatge, melancòlica, destinada a elevar l'esperit", els descriviaCharlotte. Davant la insistència d'aquesta,Emily--poc convençuda-- va accedir a publicar, el 1846, un compendi amb alguns dels seus poemes acompanyats per altres deCharlotteiAnne,amb pseudònims. Però sí que va estar decidida a publicarCims borrascosos(1847), novel.la que va escriure en menys d'un any. Però de nou es va enfurismar al saber queCharlottehavia revelat als seus editors la identitat que s'amagava darrere d'Ellis Bell. AEmilyla fama no li interessava: amb el seu món imaginari en tenia prou.

Tot i ser la forta de la família, diuen que no va suportar la mort del seu germàBranwellamb 31 anys, consumit per l'alcohol i l'opi. A penes tres mesos després, amb una "inflamació dels pulmons" diagnosticada, va morir aquesta escriptora mística que tenia per Déu la naturalesa, de la qual es nodrien la seva prosa i poesia. "Estirada al vessant assolellat, / sola, una tarda d'estiu- / Em va semblar que l'aire que respirava / estava ple d'espurnes divines / i que el meu llit de bruc estava adornat amb aquesta lluïssor celestial", va escriure. Al morir tenia només 30 anys i pensava que les espurnes divines i la lluïssor celestial que alimentaven la seva obra s'havien esfumat. Però aquesta gran poeta deixava per a la posteritat la inoblidable història de Heathcliff i Catherine Earnshaw en la seva única novel.la,Cims borrascosos.