'L'atzar', dirigida per Glòria Rognoni, compta amb actors amb discapacitat mental

El nostre destí depèn d'un joc d'atzar en el qual es combinen personatges, situacions i circumstàncies, donant lloc a resultats sorprenents i imprevisibles. D'aquesta manera, a conseqüència d'un cúmul de coincidències fortuïtes, que ens acaben condicionant, arribem a ser el que som.

D'això tractaL'atzar, la dotzena obra de teatre que presenta el grup d'actors --que pateixen una deficiència mental-- del centre de treball especial Femarec, dirigida per la catalana Glòria Rognoni i que es va estrenar aquest dilluns al teatre Poliorama de Barcelona, abans d'iniciar una gira per diverses ciutats.

Les escenes que s'aprecien al llarg de l'espectacle, en les quals s'han colat coreografies, concerts de percussions, i sobretot molt bon humor, són el fruit de gairebé un any de treball. La base de l'obra no ha estat un guió fix sinó el resultat de diferents improvisacions que cada un dels actors va fer i va treballar en els tallers organitzats per l'associació, i que es van explotar per aconseguir aquest conjunt.

Rognoni, que es va confessar "nerviosa" abans de l'inici d'aquesta representació, va explicar que darrere d'aquesta obra hi ha "feina perquè ha sigut necessari trobar el que cada un dels actors fa bé, perquè ho puguin defensar al màxim i que el públic quedi tan content com amb una funció qualsevol". La directora va afegir que "no suportaria que els espectadors vinguessin per complir, o que diguessin 'pobrets, fan el que poden'. La meta és que acabin percebent la capacitat dels discapacitats, i la seva gràcia".

AL'atzarels actors interpreten diferents personatges que, per casualitats de la vida, tan imprevisibles com un joc de cartes, acaben sent des d'un gamberro a una catedràtica, passant per un capellà o una científica.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

L'entusiasme de cada un d'ells es va encomanar als espectadors que no van parar de riure, xiular i aplaudir. Manolo, un actor, va confessar que, per a ell, actuar és "una necessitat" perquè el que experimenta a l'escenari no ho sent "a la vida real". Una de les seves companyes de repartiment, Margarida, va prosseguir: "Interpretant sóc una altra persona i em fa feliç, ¡Ja tinc ganes de repetir-ho!".

Enmig d'una explosió de percussions, el cor d'actors va concloure amb l'única referència de l'obra a la seva discapacitat: "L'atzar ens ha fet diferents de la majoria". El públic, dret, va aplaudir no per compassió, sinó per rendir tribut a aquests actors que els han captivat. "És la millor recompensa", va dir Rognoni.