L'ús de cèl·lules mare ja permet trasplantar sense perill de rebuig

L'aplicació de les cèl.lules mare adultes comença a ser un exercici pràctic amb resultat immediat i beneficiós per a alguns malalts. Ho acaba de demostrar el servei de Cirurgia Toràcica de l'Hospital Clínic de Barcelona, que, fent un triple salt sense precedent mundial en la investigació biomèdica, ha completat amb èxit el trasplantament d'una tràquea que, a diferència del que passa amb tots els intercanvis d'òrgans coneguts fins ara, no causarà rebuig immunològic en la receptora. L'estructura tubular de cartílag implantat es va reelaborar, en part, amb cèl.lules mare de la mateixa malalta.

La dona, Claudia Castillo, de 30 anys i mare de dos fills, patia un bloqueig gairebé complet de la tràquea i el pulmó esquerre causats per una tuberculosi de diagnòstic tardà. Va ser operada el juny passat. Ara es troba bé i no pren medicació. Ha reprès la seva vida.

Una filigrana científica en què han intervingut tres universitats europees i el Clínic va convertir l'estructura cartilaginosa de la tràquea trasplantada en un híbrid compost per col.lagen del donant --un home de 51 anys que va morir al març per un vessament cerebral-- i condròcits obtinguts del cultiu de cèl.lules mare extretes de la medul.la òssia de la receptora.

NETEJA PROFUNDA

Perquè aquest acoblament fos possible sense que el teixit aportat pel donant fos repel.lit pel de la dona, es va necessitar, en primer lloc, rentar de manera intensa la tràquea extreta del cadàver, una estructura de set centímetres de llarg que va passar per 25 cicles de neteja amb un detergent enzimàtic. Això es va fer a la Universitat de Pàdua (Itàlia). El teixit que havia recobert la tràquea va desaparèixer del tot i, amb aquest, tots els antígens del donant, els elements que haguessin causat el rebuig en la receptora. De l'òrgan original només en va quedar una lleu estructura de col.lagen.

Al mateix temps, a la Universitat de Bristol (Regne Unit), les cèl.lules mare obtingudes de la medul.la òssia de la Clàudia, es van cultivar amb un bioreactor elaborat a la Universitat de Milà (Itàlia), que les va transformar en condròcits, les cèl.lules que, unides al col.lagen, havien de donar forma al cartílag de la tràquea. Per al recobriment intern del nou tub respiratori es necessitava un teixit lliscant que es va obtenir multiplicant en laboratori cèl.lules epitelials de la pacient. Amb aquestes es va omplir l'estructura cartilaginosa i va quedar composta de manera definitiva una nova tràquea humana.

Al cap d'uns quants dies, i després de comprovar que, com suposaven i esperaven, no hi havia rebuig cel.lular en aquell òrgan d'enginyeria biològica, els cirurgians el van implantar a la malalta. La intervenció va ser dirigida pel doctor Paolo Macchiarini, cirurgià toràcic del Clínic. El procés es publica avui en l'edició on line de la revista mèdica The Lancet.

L'ORQUESTRACIÓ El més complex d'aquesta enorme empresa mèdica ha estat la perfecta orquestració amb què s'ha fet, va explicar ahir Macchiarini. "La coordinació en paral.lel dels quatre equips, i que tots intervinguessin en el moment adequat, ha estat el més difícil", va dir.

Aquesta experiència es podria aplicar, a mitjà termini, en la curació de malalties greus que afectin altres estructures tubulars del cos, va avançar el cirurgià. "Hem d'investigar més, però és molt possible que puguem fer una cosa semblant a l'esòfag o a l'intestí, per resoldre, per exemple, un càncer de còlon", va explicar Macchiarini.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Les cèl.lules mare adultes es poden obtenir de la sang del cor- dó umbilical d'un nounat, del lí- quid amniòtic que embolcalla el fetus en el període de gestació o de qualsevol teixit del cos humà, que en conté com a elements precursors, capaços de regenerar un òrgan. A diferència de les cèl.lules mare embrionàries, que només es poden fer servir --segons la legislació espanyola-- en investigació, les d'obtenció adulta ja es poden aplicar en malalts.

La innovació presentada pel Clínic coincideix amb la decisió del president electe dels Estats Units, Barack Obama, d'autoritzar la investigació amb cèl.lules mare embrionàries, actualment relegada als centres privats del seu país.