El monòleg 'El profe' porta la crisi de l'educació a escena

Els alumnes són com els animals, no actuen amb intel.ligència, sinó per instint". Dia rere dia, des que surt el sol fins que es pon, aquesta frase penetra en la ment del protagonista d'El profe, un professor de Literatura d'institut que, aclaparat per la seva tasca, acaba convertint-se en el subjecte de la frase, cedint als seus instints i convertint-se en un assassí en sèrie. El grup Teatre eSseLa estrena avui al Teatre Gaudí Barcelona l'obra més coneguda i polèmica del belga Jean Pierre Dopagne, un autor expert a explorar les disfuncions de la societat i partidari que el teatre sigui un fòrum de debat.

Sol, com el mestre davant l'aula, l'actor Pep Simon s'enfronta al monòleg d'El profedes de la seva pròpia experiència de 30 anys com a docent de secundària. En la vida real, Simon no és professor de Literatura, sinó de Matemàtiques, i des de la seva veterania assegura que la frase que fa embogir el seu personatge "no sona tan estranya".

El protagonista apareix davant el públic un cop ja ha estat condemnat a cadena perpètua a causa dels terribles fets que van tenir lloc un 17 de febrer durant una classe d'anàlisi d'El Misantrop, de Molière (aquest autor va morir, precisament, el mateix dia de l'any 1673). Com a part de la pena, l'exprofessor està obligat a sortir de la presó per explicar en públic la seva experiència. D'aquesta manera, l'audiència es familiaritza amb la seva personalitat abans de conèixer la naturalesa del seu crim.

"El meu personatge arriba a una decepció molt gran que neix d'una il.lusió molt gran --explica Simon--. És un apassionat de la seva feina, de la literatura, i té moltes ganes de donar, d'ensenyar. Però és poc flexible, i una persona que es dedica a l'educació ha de saber adaptar-se".

PÚBLIC DOCENT

Les poques funcions d'El profeque l'actor i el director Pep Tines han fet abans d'arribar a Barcelona han atret una audiència amb majoria de docents, que no sempre comparteixen la idea d'educació que té el personatge (aquest és el cas de Simon, sense anar més lluny). No obstant, sí que s'identifiquen gairebé al 100% amb la descripció de les circumstàncies en què han de desenvolupar la seva feina, amb les relacions amb altres professors, els continus canvis de lleis, les diferències abismals entre els alumnes, les necessitats diferents de les famílies...

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Jean Pierre Dopagne va escriureEl profecom una versió una mica més políticament correcta d'una obra seva anterior tituladaL'enseigneur. Dopagne recorre sovint a l'humor per destacar algunes escenes, però el públic no triga a comprovar que se li congela el somriure. "El text està molt ben escrit i permet que la gent es compadeixi del professor, rigui amb ell i, tot seguit, s'adoni que és un assassí", diu Simon.

Al final de l'obra, la filla del professor li comunica que ella "també desitja serprofe" i ell li contesta: "Deus voler dir que vols ser professora". "No --insisteix la noia--. Vull dirprofe, m'agrada aquesta paraula". Una expressió col.loquial que parla de la complicitat entre mestre i alumne i que obre una finestra a l'esperança.