Joan Margarit: "M'acosto a la mort a pas de tango"

--Se'l veu feliç.

--(Riu) A la meva edat poses sobre la taula tota la teva vida i t'enfrontes a les coses terribles que has patit --la mort del pare, de la mare, que el teu company o companya et deixi, que se't mori un fill--. Si no comets l'error de disfressar de felicitat els grans dolors de la vida enganyant-te a tu mateix dient "no passa res" i els incorpores a la teva personalitat, llavors pots extreure'n l'alegria. Aquest és el tema del llibre.

--¿Per què misteriosament feliç?

--Perquè amb totes les coses que m'han passat i em passen és misteriós que pugui ser feliç.

--¿Hi tenen alguna cosa a veure els premis literaris en aquesta felicitat?

--No, no afegeixen ni em treuen ni un gram de felicitat. El premi serveix perquè gent més allunyada sà- piga que existeixo. Al marge de si tens la sort de guanyar-lo, has de seguir el teu camí. Uns creuen que si guanyes un premi d'aquests tan sonats, ets excepcional i genial, i altres, que ets fàcil i dolent. El normal és pensar que un jurat que hi entén creu que has tret un llibre decent.

--Si a Joana i JoanaCasa de misericòrdia

--És necessari reinterpretar la relació de la gent amb la pròpia mort. La mort s'ha reinterpretat sempre. En el llibre és clau el poema El vell i la mort, que pren el títol de la faula d'Isop. Thomas Mann, a Doctor Faustus, va veure la mort mal vestida i sense afaitar però intel.ligent, i Ingmar Bergman la va posar a jugar a escacs. Jo la veig com una noia amb brusa blanca, texans, vambes.

--¿La mort és també la Desconeguda del poema Bandoneón

--Hi faig l'ullet a un poema de Foix en la mort de Gabriel Ferrater: "Tots hi serem a port amb la Desconeguda". M'hi acosto a pas de tango.

--Un vers diu: "Com en un poema/ el més difícil sempre és el final".

--Sí, però si abans has treballat i après, tot et serà més fàcil. Per a això s'ha inventat la cultura. La cultura no són els castellers ni ser un erudit, és saber què has d'aprendre i quines eines usar per conèixer-te a tu mateix. Les eines són la poesia, la música, la filosofia i la religió entesa com a meditació. L'alternativa és seure a veure un partit de futbol o treballar 12 hores al dia fins a caure exhaust, però això no frena el desordre interior. La lectura d'un poema sí que hi ajuda.

--¿Què és un poema?

--El bon poema és una partitura que cada lector o lectora interpreta usant la seva vida com a instrument, amb les seves pròpies misèries i alegries. Els sentiments són iguals per a tots però cadascú interpreta la partitura de manera diferent.

--¿I l'amor de les últimes pàgines?

--És el dels últims anys de la vida. L'amor necessita ser treballat, necessita esforç i dedicació i només al final, en les últimes pàgines, hi ha l'amor. Te l'has de guanyar.

--Sembla un militant de la poesia que s'entén. En un poema fins i tot carrega contra Paul Celan.

--Els hermètics com Celan donen un contenidor buit perquè l'omplis tu. Això no és un poema, és una perversió. En el contenidor hi ha d'haver sentiment estudiat i polit.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--¿Afegiria algun adjectiu més a la seva poesia "exacta i concisa"?

--No. La poesia és la més exacta de les lletres, igual que les matemàtiques són la més exacta de les ciències.