El MOMA porta a Nova York el Miró més transgressor i desconegut

Durant generacions el món de l'art ha tendit a mirar grans artistes i a aïllar-ne les seves obres mestres. Pe- rò tan interessant o més que una retrospectiva plena de grans obres és ampliar la mirada, escollir un període delimitat i recórrer-lo exhaustivament, observant-ne els alts i baixos, els avanços i retrocessos, obres que plantegen interrogants i ajuden alhora a contestar-los i que permeten entendre més bé un artista. Això és justament el que ha fet el Museu d'Art Modern de Nova York (MOMA) al plantejar Joan Miró: Pintura i antipintura 1927-1937.

L'ambiciosa exposició, que reuneix 90 peces entre pintures, collages, escultures i dibuixos, s'inaugura diumenge i estarà oberta a la sisena planta de la pinacoteca fins al 12 de gener. I representa la primera gran mostra centrada en la dècada en què el mestre català va ser més transgressor i radical, aquells anys en què va complir la seva famosa proclama de "vull assassinar la pintura", i ho va fer, en part paradoxalment, a través de la pintura.

"Plantegem una mirada més àmplia a la seva pràctica i, a través d'o- bres reunides en 12 grups, en ordre cronològic, anem veient com posa en marxa idees, després les nega, d'altres les succeeixen, comença a usar materials reals, ossos, fustes, musclos, grapes...", explicava ahir Anne Umland, l'entusiasta comis- sària de l'exposició, que identifica el període escollit com un dels més desconeguts d'algú tan estudiat i admirat com Miró, a qui el MOMA va dedicar la seva primera gran retrospectiva el 1941.

EN PROGRESSIÓ

Umland --que es va començar a apassionar per Miró durant l'organització d'una retrospectiva el 1993 i quatre anys més tard va acabar una tesi doctoral sobre els seus collages-- identifica "una forta vinculació" entre el primer grup d'obres que es mostren a la sisena planta (set pintures fetes a París el 1927 on Miró va trencar les regles tradicionals de la pintura i va donar rellevància inusitada al llenç) i l'última, l'al.lucinogen El bodegó de la sabata, amb el qual va tornar a la realitat i que alguns han anomenat "el Guernica de Miró". I aquesta espècie de cercle conté tota la filosofia de l'exposició, que resumeix la comis- sària: "Es tracta d'intentar entendre què hi passa al mig, de poder veure un artista en la seva progressió".

El tumultuós període polític, econòmic i social en què Miró va crear aquestes obres les marca indubtablement. En temps del crac borsari del 1929, l'arribada d'Adolf Hitler a la cancelleria alemanya el 1933, l'esclat de la guerra civil espanyola el 1936, Miró lluita en el seu camí artístic, i en obres fetes a París, Mont-Roig i Barcelona tensa i enfronta l'abstracció i la figuració, la tradició i la radicalitat, la mestria i l'"assassinat" estètic.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El seu repte a la tradició pictòrica va ser, a més, una mostra més del que el seu nét, Joan Punyet Miró, resumia ahir com "una devoció de Mi- ró a la creació artística i al seu compromís moral amb l'art". Recordant episodis com un en què Miró va intercanviar dibuixos per un plat d'estofat amb la seva mestressa parisenca, o els enviaments que el seu galerista li feia de diners amagats en tubs de dentífric que la Guàrdia Civil sempre interceptava, el nét de Miró defensava la llibertat i el compromís del seu avi. "Feia art comercial no destinat a l'èxit econòmic --deia-- i es moria de gana".

La mostra del MOMA, a la qual la Generalitat i l'Institut Ramon Llull han aportat 250.000 dòlars i amb motiu de la qual s'ha editat un catàleg, no podrà sortir de Nova York, ja que moltes obres són extremadament fràgils i hi ha un gran nombre de préstecs de col.leccions privades.