Mònica Terribas i Rosa Cullell: "TV-3 és un creador de referents col·lectius"

TV-3 ha estat guardonada amb el sisè Premi Antonio Asensio de Periodisme pel seu rigor, qualitat tècnica, ser escola del periodisme audiovisual i per la seva contribució a la normalització lingüística i a la cohesió del país. De la trajectòria i el futur de la tele pública catalana en parlen en aquesta entrevista les seves màximes responsables, Rosa Cullell i Mònica Terribas. Totes dues coincideixen a assenyalar que la televisió autonòmica ha estat, i haurà de seguir sent, un servei públic amb la missió de reflectir i donar resposta a les inquietuds i necessitats de la societat catalana. L'entrega del premi, que serà l'acte principal del 30è aniversari d'EL PERIÓDICO, tindrà lloc dimecres que ve, a les vuit del vespre, a l'Auditori de Barcelona.

--Es premia TV-3 per la seva qualitat, rigor periodístic, credibilitat... ¿Com prova rebre un guardó en què es ressalten totes aquestes qualitats?

--(Mònica Terribas) Primer i sobretot, a nosaltres ens toca viure un moment que no ens correspon, per trajectòria. Aquí es recullen 25 anys de treball d'un munt de persones que nosaltres tenim la sort de rebre. Som els que estem ara al capdavant d'una aventura, que continua i que per sort té una trajectòria que es mereix aquests qualificatius. Un cop dit això, el premi significa per a mi molta responsabilitat.

--(Rosa Cullell) Sí, molta responsabilitat, perquè estem en un moment de canvi en els mitjans audiovisuals, i per tant hem de ser conscients del prestigi que tenim i hem de ser capaços de propiciar un canvi, preparar un model per als pròxims 25 anys que pugui donar continuïtat al projecte.

--¿Què és el que més valoren del Premi Antonio Asensio?

--(R.C.) La formació de periodistes. Aquesta casa ha sigut una universitat de professionals de la comunicació, i això és molt important, sense oblidar, és clar, la qualitat, el rigor, el paper de cohesionador social que TV-3 també juga en defensa del català.

--(M.T.) I la cohesió social, que és el repte i potser l'assignatura de futur. La societat canvia, i actualment, atesa la complexitat sociocultural de Catalunya, encara és més important mantenir i reforçar el paper de TV-3 com un servei públic que ajudi a construir una societat cohesionada. Mantenir aquesta funció és el gran repte que tenim.

--¿I com es pot mantenir aquest paper en els pròxims 25 anys?

--(M.T.) La dificultat dins el món de la comunicació és tenir una identitat. I TV-3 en té, i molt clara. Partim d'un edifici molt sòlid, les columnes, els fonaments, existeixen, i donem un servei molt competitiu, que veiem diàriament amb la resposta de l'audiència. La societat té molt clar quina mena d'informació rep de TV-3, quina mena d'entreteniment. Els reconeix, els identifica i els valora.

--I aquestes característiques de qualitat, rigor, credibilitat, identitat... ¿són suficients per poder competir amb la resta de televisions?

--(R.C.) Com ha dit la Mònica, tenim l'avantatge que ningú té una identitat tan clara com la nostra. Tenim la millor marca i 25 anys d'història que han fidelitzat molta gent. I un pressupost que, per a Catalunya, és suficient per fer bona televisió.

--¿Què les preocupa?

--(M.T.) La nostra capacitat de donar continguts útils a la societat, i que la gent entengui la necessitat que tenim d'un servei públic de qualitat, amb valors, amb un sentit constructiu, i no com una veta de mercat de rendibilitats immediates. I, a més que això s'entengui, que es faci amb qualitat, rigor i tots els mèrits pels quals ens han concedit el Premi Antonio Asensio. És molt important dir-li a la societat que el servei públic que donem és necessari, perquè realment oferim coses que des de les privades segurament no es donen.

--¿Com seria avui dia Catalunya si no hagués existit TV-3?

--(R.C.) Jo sé com era Catalunya abans de TV-3 i de Catalunya Ràdio, i m'ho puc imaginar bastant bé. Miro enrere i veig que hem avançat molt. Però ara s'espera de nosaltres altres coses i hem de donar resposta a les noves necessitats de Catalunya des d'un gran grup de comunicació català, en què TV-3 és l'abanderat.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

-- (M.T.) Si no hagués existit TV-3, ara no tindríem la indústria audiovisual que ha ajudat a crear, una indústria que avui dia està pràcticament marcant la pauta del teixit audiovisual espanyol. I, paral.lelament, TV-3 ha donat la imatge i la paraula a una llengua, a una cultura i a una indústria minoritària davant d'Espanya i del món. Això, sense una televisió pública potent i ambiciosa com TV-3, no s'hauria pogut fer.

Pasa a la pàgina següent