Les nétes de Calders i Tísner evoquen l'exili dels seus avis

Fundació Pere Ardiaca.

Portal de l'Àngel, 42.

A les 19.00 hores.

Entrada lliure.

Gisela Coromines (Barcelona, 1980) i Annalí Casanueva (Ciutat de Mèxic, 1988) són cosines segones. Es van conèixer de petites a Barcelona en la celebració del 80è aniversari d'Avel.lí Artís,Tísner. Avui, per primer cop juntes, totes dues enllaçaran records per evocar l'exili mexicà dels seus avis: Tísner, el d'Annalí, i Pere Calders, el de Gisela.

Els dos escriptors eren amics, molt amics, a més de ser cunyats. Les seves nétes els recorden amb una tendresa infinita. Parlen del seu bon humor, de l'alegria de viure i sobretot del "seu compromís amb Catalunya, abans, durant i després de l'exili". "Van fer molt bé les coses --matisa Annalí-- perquè jo parlo català havent nascut a Mèxic i de pare mexicà".

Gisela i Annalí ignoren si els seus avis van ser feliços lluny de Catalunya però sí que saben que l'exili "se'l van agafar bé". Gisela no va ser conscient, fins molt gran, del drama que va viure la seva família: "Em pensava que s'ho havien passat molt bé a Mèxic".

Els escriptors es passaven els diumenges a la tarda jugant "partides surrealistes d'escacs per a disgust de les nostres àvies", diu Gisela. A Mèxic es relacionaven amb altres paisans de Catalunya, vivien en "un gueto català".

Calders i Tísner van passar llargs anys de la seva vida a Mèxic somiant el dia de la tornada a casa. Però quan al final ho van fer, als anys 60, els va caure el món a sobre: "La imatge de Catalunya els va entristir. Ells recordaven que van trobar un país molt endarrerit i que Barcelona era una ciutat grisa". El retorn va ser tan dur que "la meva tia no va poder suportar la falta de llibertats i al cap d'uns anys va tornar a Mèxic", apunta la néta de Tísner, que també recorda com van lluitar contra la dictadura: "Passaven documents a França que anaven amagats i barrejats amb revistes pornogràfiques".

FUGIDA DE PEL.LÍCULA

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Annalí explica a la seva cosina la fotografia dels dos avis que apareix en aquesta pàgina: "Aquí eren en un camp de concentració a França, no recordo el lloc exacte, però sé que van poder fugir mitjançant un engany. El meu avi Avel.lí va pactar amb el vigilant que si el deixava sortir li donaria part dels diners que tenia en un compte a Espanya. 'Paraula de soldat espanyol', li va dir. Però com que ell no era soldat espanyol perquè se sentia català...", matisa entre rialles la néta de Tísner, "doncs en realitat no li va mentir".

Però la cosa no es va acabar aquí, segons Annalí. Un cop lliure, Tísner va demanar ajuda, es va disfressar d'infermer i amb una ambulància va tornar al camp de concentració: "Vinc a recollir un leprós". D'aquesta manera van fugir de l'infern.