Article de Pablo Surroca Casas: 'Malestar dels jutges'

L'anomenatcas Tiradoi les reaccions que ha suscitat han posat en relleu el malestar de la carrera judicial. En una primera aproximació, es podria legítimament pensar que la mobilització que ahir mateix van protagonitzar una gran majoria de jutges obeeix a un ranci corporativisme. No obstant, els que treballem en el servei públic de la justícia sabem que el que ha passat té un origen diferent que transcendeix la mera sanció disciplinària a un jutge o a una secretària judicial per les seves accions o omissions en un cas concret. Constitueix un deure legal i ètic depurar les responsabilitats individuals exigibles a persones concretes en l'àmbit disciplinari, però aquesta exigència no ha de servir per obviar interessadament que el germen del moviment col.lectiu de protesta iniciat el dia 8 d'octubre és el mal funcionament de l'Administració de justícia. La societat espanyola, gràcies a la democràcia i al desenvolupament econòmic, ha experimentat durant les últimes dècades una profunda transformació de les estructures socials i econòmiques, que ara són més riques i complexes, com ho demostren la pluralitat de models de família o el fenomen de la immigració, per citar-ne alguns exemples. Els ciutadans, afortunadament, som més conscients dels nostres drets que anys enrere i, per tant, més reivindicatius. No obstant, el dinamisme social i econòmic no ha anat acompanyat de la necessària modernització de l'organització judicial.

Espanya necessita amb urgència una justícia d'acord amb els temps que vivim: àgil i eficient, que doni respostes ràpides i de qualitat, que tuteli de manera efectiva els drets dels justiciables. Però l'Administració de justícia continua funcionant condicionada per costums anquilosats i pretèrits que les reformes legals, fetes sense la necessària previsió i coherència, no han eliminat. No és només un problema de falta de mitjans, sinó també i, sobretot, d'optimització dels recursos existents. Implantar una vegada per totes la nova oficina judicial diferenciant nítidament els àmbits de decisió i, per tant, de responsabilitat, i a més aplicar als jutjats criteris de racionalitat i d'eficiència són solament algunes de les vies de solució. I és aquí on el poder polític no pot eludir les seves responsabilitats, com tampoc els jutges eludirem les nostres.