Extremoduro, poesia en guerra

Nit freda, humida i esgotadora al Fòrum, a joc amb la crua i desesperançada línia poètica i rockera d'Extremoduro. Multitudinària resposta del públic, dissabte, a la tornada dels extremenys, enfilats en aquestrock transgressiu,barroc i visionari, que cita Ciceró en el seu nou disc,La ley innata,publicat després de sis anys de silenci editorial.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El seu rock urbà no podia escenificar-se en un context més realista; pura ciutat inacabada emmarcada per les torres de la central tèrmica de Sant Adrià del Besòs. A diferència de concerts com el de Manolo García, l'enorme afluència de públic va fer necessari habilitar l'esplanada central del parc del Fòrum, reservada per als festivals d'estiu. Extremoduro hi va respondre amb un petri concert en dues parts (amb un criminal intermedi de 20 minuts animat per la gèlida brisa marina) en què es va endinsar en un parell demovimentsdeLa ley innatai va mirar al passat en cançons comDeltoyaiSol de invierno.

El nou material va aportar més sons recargolats i arranjaments simfonitzants a aquest rock d'arrel asfàltica que suma sense immutar-se unes guitarres doblades pròpies de Thin Lizzy i tocs de mariachi. Ja gairebé tot és possible en el món de Robe Iniesta, filòsof de calimocho que aconsegueix sobreviure a la seva pròpia confusió i assegura que necessita agitació social per poder-se inspirar. Metafísica de barra de bar, romanticisme amb estridències i declaracions de principis innegociables: "Y ahora estoy en guerra contra mi alrededor / No me hace falta ningún motivo". Planeta Extremoduro.