CIÈNCIA

Un enginyer britànic ressuscita la nevera 'ecològica' d'Einstein

L'invent, que no usa gasos tòxics, seria ideal per a llocs sense connexió elèctrica

EL MODEL Gràfic del refrigerador dels físics Albert Einstein i Leo Szilard tal com va quedar registrat a l’oficina de patents dels EUA, el 1930.

EL MODEL Gràfic del refrigerador dels físics Albert Einstein i Leo Szilard tal com va quedar registrat a l’oficina de patents dels EUA, el 1930.

2
Es llegeix en minuts

Albert Einstein, en companyia del seu amic Leo Szilard, va dissenyar i va patentar als anys 30 una nevera que no funcionava ni amb electricitat ni amb gasos tòxics, sinó que aconseguia la refrigeració mitjançant l'ús d'amoníac, butà i aigua a pressió. Semblava un invent prometedor, però uns innegables problemes tècnics i la competència d'altres sistemes el van portar al complet ostracisme. Ara, vuit dècades després, Malcolm McCulloch, enginyer elèctric de la Universitat d'Oxford, ha rescatat de l'oblit el prototip amb el convenciment que podria ser molt rendible i interessant, especialment en emplaçaments sense electricitat. Ja n'ha fabricat un model i ara diu que d'aquí a tres anys espera treure'l al mercat. Els detalls del treball els ha publicat el dominical britànicThe Observer.

El refrigerador no té parts mòbils i només funciona amb gasos pressuritzats. Aquesta tecnologia es va utilitzar en els primers models de neveres comercialitzats, però es va abandonar així que els compressors amb freons van sortir a escena, a la dècada dels 50. Aleshores no s'hi donava cap importància, però els freons són un grup de gasos amb un gran efecte hivernacle.

En canvi, el model inventat per Einstein i Szilard aprofita simplement el fet que els líquids bullen a temperatures inferiors quan la pressió de l'aire és més baixa. "A l'Everest, l'aigua bull a una temperatura molt inferior a la que es necessita quan un es troba a nivell del mar", explica McCulloch. En un costat hi ha l'evaporador, un recipient que conté butà: "Si s'hi introdueix vapor, baixa la temperatura a la qual bull l'aigua i, al fer-ho, roba energia de l'entorn, fet que produeix l'efecte de refrigeració", prossegueix.

Notícies relacionades

Tot i que el disseny va caure en l'oblit perquè era poc eficient, McCulloch creu que amb la tecnologia actual i substituint la classe de gasos es pot quadruplicar el rendiment del disseny original. A més a més, l'única energia que necessita, per escalfar una bomba, s'obtindria amb un captador solar.

Es diu que Einstein va pensar en la nevera després de llegir una notícia: sembla que diversos membres d'una família havien mort a causa d'una fuita de gas procedent d'un frigorífic. No era la primera vegada que una cosa així passava, ja que als anys 20 la majoria dels models utilitzaven com a refrigerant gasos altament tòxics. En qualsevol cas, l'aparell és conegut actualment com a nevera d'Einstein, però sembla que l'aportació de Szilard va ser fins i tot superior.