UNA AVENTURA DESCLASSIFICADA

L'espia caradura

Un llibre descobreix el passat de l'agent doble britànic Zigzag, un lladre de caixes fortes que va voler matar Hitler

zentauroepp22283445 juan pujol garbo190606132637

zentauroepp22283445 juan pujol garbo190606132637
 Extravagant Eddie Chapman, amb un uniforme de SS.

/

3
Es llegeix en minuts
ERNEST ALÓS
BARCELONA

L'agent doble de l'espionatge britànic que més va influir en la segona guerra mundial va ser sens dubte el barceloní Juan Pujol,Garbo,que va aconseguir convèncer

Hitler durant uns dies crucials que el desembarcament de Normandia només era un engany. Però potser el més extravagant, barrut i temerari, fins al punt de planejar seriosament assassinar Hitler, va ser Eddie Chapman, el lladre de caixes fortes batejat com aZigzag.

La història de Chapman va inspirar vagament el 1966 la pel.lículaTriple Cross(Christopher Plummer l'interpretava) però, tot i les seves ànsies de publicitat, el seu passat només es va conèixer quan el 2007 es va desclassificar el seu expedient com a espia. Va ser llavors quan es va saber que el Govern britànic, perfair playo desconfiança, va rebutjar la seva proposta d'atemptat suïcida contra Hitler aprofitant que li havien promès un seient de primera fila en un míting nazi com a premi pels seus serveis. El periodista delTimesBen Macintyre ha recollit la història en un llibre,El agente Zigzag(Crítica), elogiat per l'escriptor John Le Carré i que aquesta setmana acaba d'arribar a les llibreries a Espanya.

L'únic britànic condecorat amb la creu de ferro --encara que hi ha qui ho dubta: Chapman va vendre o va regalar almenys tres creusautèntiques...-- va ser una baula deDouble Cross, la genial creació de John Masterman: el MI5 va capturar tota la xarxa d'espies nazis a la Gran Bretanya, molts dels quals ja havien estat reclutats per trair els seus amos, i la va posar al seu servei per donar informacions falses a Alemanya, enmig d'altres de certes però innòcues.

El mal cap de Chapman el va convertir en espia alemany: estava pres a l'illa de Jersey quan la van ocupar els nazis. Potser ressentit amb el seu país, potser intentant l'única via per tornar a Anglaterra, o per prendre'ls milers de lliures, com va fer, es va oferir als nazis com a expert en explosius perquè l'enviessin com a espia de tornada a casa.

Després d'un metòdic entrenament va ser llançat en paracaigudes amb la missió de fer esclatar la fàbrica dels bombarders Mosquit. L'esperaven --el control britànic dels missatges xifrats alemanys era tal que n'havien identificat les pràctiques de Morse i la marca final, signes de riallades comHe, Hu, Ho, Ha-- però ell es va avançar entregant-se a la policia quan va trepitjar terra anglesa.

Il.lusionisme

Notícies relacionades

Aquí va començar la seva verdadera història: amb l'ajuda d'un escenò- graf i de l'il.lusionista John Maskelyne van simular que la fàbrica De Havilland havia saltat pels aires. Va tornar a Alemanya i després de viure a Noruega com un rei va ser tornat a enviar a la Gran Bretanya com la gran estrella de l'Abwehr, amb expectatives desproporcionades: ajustar la punteria de les bombes V-1 (el que va fer va ser donar dades falses per desviar-les del centre de Londres), descobrir per què els seus submarins queien com mosques (els va informar d'una falsa bomba caçasubmergibles) i robar el radar d'un caça nocturn.

La història deZigzagté un final trist. Va voler seguir al servei de sa majestat, però aquest no es podia tacar utilitzant presidiaris amb deliris de grandesa en lloc de cadells de Cambridge. Després del parèntesi heroic de la guerra, Chapman almenys va poder aplicar l'experiència adquirida per traficar amb or, falsificar moneda, estafar a la Costa Blava, exhibir-se en Rolls-Royce pels baixos fons, donar consells per no ser víctimes de robatoris als lectors delSunday Telegraphi comprar un balneari i un castell. Però sempre va voler que es conegués --i vendre a la premsa-- el seu passat heroic. La llei de secrets oficials ho va impedir. Potser ha estat millor esperar que els documents parlin després de morir el 1997. Pel que sembla mentia massa bé.