ESTRENA D'UN CLÀSSIC DE LA LITERATURA CATALANA

Les bruixes de Rodoreda

'Un dia. Mirall trencat' tanca un cicle de 30 anys que va començar el 1979, quan la companyia de dones Bruixes de Dol va muntar la primera obra amb textos de l'autora

La sala de les nines, amb Pawloswsky (primera per l’esquerra), Bruch (setena) i Maria Mercè Marçal (vuitena).

La sala de les nines, amb Pawloswsky (primera per l’esquerra), Bruch (setena) i Maria Mercè Marçal (vuitena). / DAVID RUANO

2
Es llegeix en minuts
GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA

Impulsades per la gosadia dels seus 25 anys, Araceli Bruch i Teresa Ferran van fer el viatge des de Barcelona fins a Romanyà de la Selva (Baix Empordà) ensis-cents, d'una tirada, i es van plantar davant de la casa de Mercè Rodoreda, que s'hi havia instal.lat després de tancar el seu pis de Ginebra. Però l'escriptora estava fent la migdiada i aquell dia, 30 de desembre de 1978, no les rebria. Dos mesos després, Bruch va tornar amb Nina Pawlowsky. Volien el permís de l'autora per adaptar diversos contes seus al teatre.

El 25 d'abril de 1979 s'estrenava a MataróLa sala de les nines, primera obra de teatre basada en textos de Rodoreda, amb direcció de Bruch i escenografia de Nina Pawlowksy. Gairebé 30 anys després, Bruch interpreta l'Eulàlia aUn dia. Mirall trencat--que s'estrena el dia 11 al Teatre Borràs dirigida per Ricard Salvat-- i Pawlowsky és la responsable de vestuari.

Mirada femenina

"Llavors estàvem en ple xup-xup feminista --explica l'actriu--. Les dones no teníem accés a la pastilla i s'havia de demanar permís al marit per viatjar. Nosaltres volíem fer alguna cosa en teatre, d'una autora catalana i des del punt de vista femení, i ens vam adonar que els contes de Rodoreda eren molt teatrals". L'obra va reunir moltes dones, com Maria Mercè Marçal, Maria del Mar Bonet i Marina Rossell.

L'estrena deLa sala de les ninesva ser possible gràcies al suport de Ricard Salvat, que es va encomanar de l'entusiasme d'aquelles noies. "Per a Nina i per a mi, fer araUn dia. Mirall trencatsuposa tancar un cicle", diu Bruch. També el tanca Ricard Salvat, que amb el suport financer d'amics i arriscant els seus propis diners, ha reunit un cartell de luxe al capdavant del qual figuren Rosa Novell i Enric Majó. "Era la meva assignatura pendent amb Rodoreda", assegura el director.

Berenars

Tornant al 1979, l'únic grup de teatre de dones de l'època, les anomenade Bruixes de Dol d'Araceli i companyia, van continuar la relació amb Rodoreda. "Vam anar alguns cops a berenar a casa seva --recorda--. Xerràvem, xafardejàvem i rèiem". L'agost del 79 Rodoreda va enviar a Bruch una peça de teatre,L'Hostal de les tres Camèlies. "Si l'obra no t'agrada o no s'ajusta als interessos de la vostra companyia, ¿em faràs el favor de tornar-me-la?", va escriure.

Notícies relacionades

L'Hostal de les tres Camèlieses va estrenar l'octubre d'aquell mateix any al Prado de Sitges, de nou gràcies a la intervenció de Salvat. La mateixa Rodoreda, en un gest poc habitual, va anar a l'estrena i va rebre l'aplaudiment del públic. No obstant, l'obra va ser rebuda amb fredor. Aquell desdeny va afectar l'escriptora que, sabent que Salvat l'havia defensat com a novel.lista en els anys en què gairebé ningú li prestava atenció, li va mostrar el seu malestar: "Aquella nit ens vam començar a sentir amics", diu el director.

Tot i el rebuig, Rodoreda encara enviaria un altre text teatral ales bruixes,El maniquí, i els en va prometre un altre titulatEl cascall i la mandràgora, que mai va arribar. Araceli Bruch la va veure per últim cop el novembre del 1982. Mercè Rodoreda va morir l'any següent, però l'actriu no va anar al funeral oficial. La història amb l'escriptora pertanyia al terreny privat. (Araceli Bruch, Mario Gas i Ricard Salvat parlaran del teatre de Rodoreda dilluns, a les 19.00 h, a la Virreina).