Araceli Navarro: "Un combat és una lluita; guanyes o perds, res més"

A vegades, elegir un esport és una qüestió del destí. Una simple casualitat. Així explica la seva inesperada aposta per l'esgrima Araceli Navarro, una noia madrilenya que quan era petita va anar a passar una tarda patinant sobre gel i va acabar amb un sabre a la mà. I, empunyant-lo amb destresa i intel.ligència, l'ha guiat fins a la Xina.

--Es va fer esgrimista, ¿per què?

--A la meva mare li agradava aquest esport, però no el practicava. Un dia em va animar a provar-lo a mi i m'hi vaig enganxar. Des de l'inici. Hi tenia facilitat i, a més, ho vaig entendre molt ràpid. Amb 10 anys ja estava competint.

--¿Tan difícil és d'entendre?

--Sí, és clar. La meva mare, per exemple, encara no ho entén. Encara no sap quan he guanyat o he perdut un combat. Des de dalt, li he de fer un gest amb el polze per dir-l'hi. Si és cap amunt, he guanyat; si és cap avall, he perdut.

--Defineixi l'esgrima.

--Emoció, intel.ligència, astúcia, equilibri... Has de ser més llest que el teu rival, has de saber enganyar-lo. Quan guanyes un assalt, penses: "Veus, he estat més llest que tu". Però és un esport en què mai ho arribes a saber tot.

--¿Per què?

--Canvien les coses, canvien els rivals, canvia el moment, canvia tot. Mai t'avorreixes.

--Això es resumeix en el combat.

--Un combat és una lluita. Guanyes o perds. No hi ha res més. És el moment de demostrar que sóc la millor, que tot l'esforç que has fet, amb entrenaments diaris de cinc hores, ha valgut la pena.

--¿No sent angoixa?

--No, hi ha combats i combats, però tinc bastanta sang freda. No m'espanto per res. ¿Nervis? Els justos, però nervis favorables per a tu. Només això. ¿Pressió? ¡No!, ¿per què? Jo no estic aquí dalt a la Copa del Món, sóc jove, la gent no espera gaire cosa de mi, no és com en el cas de Jorge Pina, el meu company, que ja ha estat campió d'Europa i tots estan pendents d'ell.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--Demà fa 19 anys i debuta en uns Jocs, ¿nerviosa?

--No. He de fer la meva esgrima. Res més. És veritat que hauré estudiat la meva rival en vídeos, en el meu ordinador. Però he de ser jo i després que sigui el que Déu vulgui, però confio molt en mi. Molt.