Alanis Morissette, la rockera espiritual

Tot i que 30 milions d'unitats venudes d'un disc, Jagged little pill (1995), aclaparen qualsevol, Alanis Morissette se les ha empescat per sobreviure a l'èxit i pilotar una trajectòria amb cara i ulls a la lliga del rock comercial. La seva nova obra, Flavors of entanglement, crescuda a l'ombra de la seva ruptura sentimental amb l'actor Ryan Reynolds, busca la quadratura del cercle: rock d'autor intimista per a la radiofórmula. Diumenge, a l'Espai Movistar, Morissette va fondre aquestes tenebres adultes amb vents huracanats de rock guitarrer i una bona quota de hits.

Sala amb entrades esgotades, tot i que amb un centenar d'absències d'última hora: segons l'organització, alguns assistents amb localitat adquirida van decidir que aquella nit tenien un pla millor (l'equació integrada pels conceptes sofà, televisió i Eurocopa). Però el cep futbolístic no va impedir que Morissette sortís gairebé a collibè del recinte, aclamada per uns fans amb fam acumulada: l'artista no actuava a Barcelona des dels temps en què Razzmatazz es deia Zeleste; en concret, des del 1996.

La Morissette actual (34 anys) no és el cavall desbocat d'aquella nit llunyana, sinó una triomfadora que desitja transmetre saviesa i serenitat, i que fa compatibles els riffs rockers amb els mitjos temps filosòfics. Va aparèixer entre els acords de piano de Uninvited i, d'aquí, al rock defermat d'All I really want i 8 Easy steps. En aquesta, es va penjar una guitarra elèctrica que la va acompanyar la major part del recital. Entre els temes nous va sonar Citizen of the planet, una declaració de principis: "Sóc una ciutadana del planeta / El meu president és Kwan Yin / La meva frontera està en un avió / Les meves presons són casals de rehabilitació".

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

FORÇA I MISTICISME

Va ser un xou d'equilibris mesurats; d'energia i espiritualitat en proporcions meditades. Amb un recés rítmic a l'equador (That particular time i Hand in my pocket) i un desenllaç sostingut pel seu primer èxit, You oughta know, i també una cançó nova, Tapes. En el temps afegit vam poder veure Morissette cantant Underneath amb base de piano, i entonant els himnes You live, you learn i Ironic. I una conclusió mística suspesa en l'aire: Thank you. "Gràcies, Índia / Gràcies, providència / Gràcies, desil.lusió / Gràcies, silenci...". ¿Silenci? Impossible. A aquelles hores, una nova equació vencia la lona de l'Espai Movistar: carrer, estrèpit, Eurocopa.