La canadenca Margaret Atwood guanya el Príncep d'Astúries de les lletres

L'escriptora canadenca Margaret Atwood ha obtingut a Oviedo el premi Príncep d'Astúries de les lletres, al qual optaven 32 candidatures procedents de 24 països. La candidatura d'Atwood havia arribat a les últimes rondes de votacions del jurat juntament amb les de l'autor espanyol Juan Goytisolo, el britànic Ian McEwan i l'albanès Ismail Kadaré.

L'acta del jurat, a la qual ha donat lectura el seu president, Víctor García de la Concha, director de la Real Academia Española (RAE), destaca que "l'esplèndida obra literària" de l'autora canadenca explora diferents gèneres "amb agudesa i ironia". Així mateix subratlla que Atwood "assumeix intel·ligentment la tradició clàssica, defensa la dignitat de les dones i denuncia situacions d'injustícia social". Atwood (Ottawa, 1939) havia estat proposada al premi Príncep d'Astúries de les lletres pel director general del Llibre, del Ministeri de Cultura, Rogelio Blanco.

Molt aficionada a la lectura des de petita, Atwood es va graduar en Arts al Victoria College de la Universitat de Toronto i posteriorment va cursar estudis de postgrau al Radcliff College de Cambridge (Massachusetts) i a la Universitat de Harvard. Ha estat professora de Literatura Anglesa en diverses universitats canadenques. Dedicada completament a l'escriptura des del 1972, ha estat presidenta de la Unió d'Escriptors del Canadà (1981-1982) i del Centre Canadenc del PEN Club Internacional d'escriptors (1984-1986).

Va obtenir un gran reconeixement internacional amb la publicació de la seva novel·la La mujer comestible (1969), a la qual van seguir Resurgir (1972), Doña Oráculo (1976), Life before man (1980), Ull de gat (1988) i La novia ladrona (1993). La trama de les seves obres se centra freqüentment en la figura de la dona, la seva maduresa i els canvis de rol sexual.

Consumada poeta

També és una poeta consumada, i va començar a conrear el gènere de la poesia als 19 anys, on recorre a referències mitològiques, culturals, literàries i pictòriques, com a Double Persephone (1961), The circle game (1964) i Procedures for underground (1970).

A You are happy (1974) i a Two-headed poems (1978) va revelar el seu interès per la literatura social. En el primer va explorar l'opressió de la dona i en el segon el conflicte latent al Canadà entre dues cultures i dues llengües. Aquestes preocupacions tornarien a aparèixer a True stories (1981), Interlunar (1984) i Morning in the burned house (1995).

Cine, teatre i òpera

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Així mateix, algunes de les seves novel·les s'han adaptat al cine i al teatre, com La mujer comestible (1969), El cuento de la criada (1985), també convertida en òpera, Alias Grace (1996) i L'assassí cec (2000), entre altres. La novel·la Oryx y Crake (2003), la col·lecció de relats The tent (2006) i el llibre de poesia The door (2007) són els seus últims títols. Els llibres de Margaret Atwood han estat traduïts a més de 30 idiomes, que inclouen persa, japonès, turc, finlandès, coreà, islandès i estonià.

Guanyadora el 2000 del Booker Prize, màxim guardó de la literatura en llengua anglesa, ha obtingut a més nombrosos premis, tant al Canadà com en altres països. És a més doctora honoris causa per diverses universitats. Els premis Príncep d'Astúries estan dotats amb 50.000 euros i la reproducció d'una estatueta dissenyada per Joan Miró.