Kempf, un nou ídol del Palau

Desfilada de talents a Palau 100. Després de la irrupció de la violinista Janine Jansen en el darrer concert del cicle, ara li ha tocat el torn al pianista Freddy Kempf. Aquest intèrpret britànic de 31 anys va demostrar dijous al públic de la sala modernista que ja és molt més que un artista emergent. Els abonats que van assistir al concert de tancament de la temporada es van sentir fins i tot afortunats que la cancel.lació de Lang Lang amb la Filharmònica de la Xina els hagués donat l'oportunitat de conèixer aquest solista.

Va ser alguna cosa més que la culminació del programa preparat per la Royal Philharmonic Orchestra per a la cita, dirigida pel canadenc Bramwell Tovey. S'ha de qualificar de memorable el treball conjunt de la sòlida formació i Kempf en elConcert per a piano i orquestra, número 2de Rakhmàninov. El resultat de la peça va ser tan brillant que el pianista es va veure obligat a correspondre a les repetides aclamacions amb la interpretació d'un bis de Chopin.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

L'orquestra va envestir amb solvènciaFinlàndia, poema simfònic de Sibelius, en què va llegir amb el mateix encert els aires tràgics de l'inici, la nostàlgia distesa i la passió, pròpia d'un himne, del final contundent. Metalls, corda i percussió van mostrar el camí a les següents interpretacions. En la peça de Rakhmàninov, el lliscament fluid i, en alguns moments vertiginós, de Kempf sobre el teclat, es va fusionar perfectament amb els músics. La intensitat emotiva va marcar el bellíssimAdagio sostenutocentral, amb Tovey protagonitzant una ajustada direcció pròpia de qui també és concertista de piano i sap marcar les fases clímax del solista i moderar l'orquestra. Moviment final espectacular, de gran poder orquestral i virtuosisme pianístic.

Però encara quedava laSimfonia, número 8de Dvorák, una obra amb grans efectes i en què la Royal va posar a prova tota la seva capacitat interpretativa fins a arribar a un final vitalista. Vetllada per recordar i que va il.luminar un futur ídol dels melòmans barcelonins.