Joe Satriani, nit 'heavy' al Palau

Les muses del Palau, des de la seva altura centenària, es pensaven que ho havien vist tot, ¿oi? Doncs no. Els faltava un ritu metàl.lic que posés a prova aquesta delicada caixa de vidre. D'acord, Joe Satriani no és Napalm Death, però la seva guitarra va ser, dimarts a la nit, el mésheavyque s'ha sentit mai a la sala modernista. El seu rock filometàl.lic va gaudir, això sí, d'una sonoritat exquisida, que va delectar uns fans que, almenys a Barcelona, mai havien vist i sentit el novaiorquès en condicions tan selectes.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Satriani es va fer esperar, perquè, a última hora, es va sumar al programa un grup teloner, Bazaar, de Barcelona, que va oferir un menú d'essències mediterrànies orientalistes amb ballarina inclosa. I, per fi, elguitar heroeva irrompre al crit d'I just wanna rock,peça del recentProfessor Satchafunkilus and the musterion of rock.A partir d'aquí, un guió prefixat de digitacions vertiginoses, escales, jocs de pedals i cançons instrumentals dissenyades com un coixí per desplegar-hi virtuosisme. Amb Joe Satriani, el mitjà, la guitarra, és el missatge.

Va dominar un registre de hard rock corpulent (Super colossal) i metal accelerat, a vegades pròxim a l'speed(Satch boogie), amb línies melòdiques que aviat es desdibuixaven per obrir pas al solo desbocat. Hi va haver desviaments funky i una llicència exòtica aAndalusia,amb palmes i una guitarra acústica a càrrec de l'abnegat Galen Henson (des d'aquí, un homenatge: ser guitarrista del grup de Satriani deu ser una de les professions més avorrides del món). Entretours de forcecomTime machineiSurfing with the alien,Satriani va arribar a un clímax compartit amb les 2.000 persones que van omplir el Palau. Aparatós baptisme metàl.lic.