Terenci als USA

Cau el dòlar i els catalans van a Nova York en massa, amb les butxaques plenes. Tornem la moneda als americans, es justifica més d'un, i mai més ben dit. Aquest estiu, els ascensors de l'Empire State semblaran Canaletes un dissabte a la tarda, i Tiffany's, a la Cinquena, viurà un allau de pubilles, aprenentes d'Audrey Hepburn, que hi volen esmorzar un amb diamants. El fenomen no és nou. Fa dècades que els catalans busquen l'aixopluc d'aquesta ciutat sense estat que és Nova York, només que ara els vols transoceànics i els hotels del midtown surten més a compte que una setmana a la Universitat Catalana d'Estiu, a pensió completa.

És probable que l'última gran expedició es produís a principis dels anys setanta, quan Franco no s'acabava de morir, i llavors va ser només per a uns quants privilegiats perquè la pesseta no donava per més. Viatjar a Nova York aleshores era una manera de fer vodú amb el ninot del dictador. Fa poc hem reviscut un d'aquells viatges al Dietari de 1973, que acaba de publicar Josep M. Castellet, i, sempre que poden, els membres de la gauche divine ens recorden que ells també hi van anar en comandita. Andy Warhol els passava llista cada nit. De tota manera, el millor referent és un llibre excepcional: Terenci als U.S.A. Terenci Moix no només hi parlava de Nova York, sinó que hi explicava en diversos articles tot un recorregut pels EUA que va fer entre el 1973 i el 1974.

Empapat de Kerouac i els seus pirats del Dharma, Terenci ens mostra un país en ebullició, en plena crisi del Vietnam. La seva mirada és efervescent i fascinada, ideal per parlar de laNova York del gay power, "el Broadway dels mites de l'esbargiment", "el No-Res del centre financer" i la figura de Miss Liberty. Els reportatges es llegeixen com una guia de quan Manhattan no era una ciutat tan endreçada i conservava un costat més salvatge. Si un editor espavilat els publiqués de nou abans de l'estiu, faria la primera pela. Mentrestant, els més impacients (i ràpids) poden provar sort a La Bola, la llibreria de vell que hi ha al carrer Sepúlveda, tocant a Muntaner, precisament davant d'on vivia Terenci Moix. Hi vaig passar aquesta setmana i tenien un exemplar de Terenci als U.S.A. a l'aparador. Preu: cinc euros de res.