en 3 minuts // entrevista amb huecco, Cantant de rumbatón
Huecco: "El país necessita més artistes arriscats"

El cantant madrileny Huecco, en una imatge promocional.
Va ser l’ànima del grup de metal Sugarless i avui publicaAssalto,el seu segon disc com a Huecco després d’arrasar ambPa’ mi guerrera.
--En aquest nou disc coqueteja amb la samba, la rumba, la cúmbia, la chanson, la bossa nova, la ranxera, el rock, el punk... ¡Quina ostentació!
--Són estils que formen part de les meves influències. El país necessita més artistes arriscats. I que les ràdios no els vetin, és clar.
--I flueixen de manera natural...
--En cada cançó miro d'acolorir un paisatge diferent. No és tallar i enganxar. El meu gran repte és que cada peça sigui rodona i assequible al gran públic, sense ser unafreakada.
--Hi ha instruments de metall, que li aporten un so més llatí, i de corda, que accentuen el lirisme de les balades. ¿Podrà reclutar tant músic per als recitals?
--Volia un so molt natural: que s'escoltés fins a l'arc del violoncel. Però sempre he cregut que els directes no han de sonar com una còpia del disc.
--¿Per què creu que té tantíssims seguidors a Barcelona?
--He venut tants discos a Barcelona com a Madrid. Deu ser perquè tota la meva família hi viu...
--Però no deu tenir tants familiars com discos ha col.locat aquí...
--És cert. Amb Sugarless ens semblava una ciutat molt exigent i crítica amb tot el que venia de Madrid i oberta als músics internacionals. No vam arribar mai a conquistar aquest mercat, però amb Huecco sí.
--¿I què queda del seu esperit més rocker i metaler?
--L'actitud no es perd mai, encara que algun radical del rock em retregui que m'hagi tornat més melòdic. Recordi els meus crits i la canya dePa'mi mulata, pa'mi morena...
--Molts músics odien que se'ls etiqueti i vostè va i s'inventa això del rumbaton. ¿Per què?
--Una periodista de Los Angeles del noticiari de la NBC em va preguntar com definia jo aquesta barreja de rumba catalana més ràpida que el ventilador i de reaggeton. Li vaig dir que li contestaria a la tarda. I el terme li va encantar.
Notícies relacionades--I ara s'inventa la rúmbia: barreja de rock, rumba i cúmbia.
--Repetir-se no té mèrit.
- EL PROTAGONISTA DEL CLÀSSIC Lamine Yamal, el fenomen que desborda les precaucions: independitzat, xofer del club i una amistat amb Morad
- L’escola d’hostaleria deixarà de fer classes a partir de l’estiu
- Guardiola, a prop de firmar el divorci
- Entrevista amb Anna Bacardit Càncer de mama metastàtic amb menys de 30 anys: «Mai em vaig trobar malament, per això no ho esperava»
- Successos Tres detinguts per atracar un banc a Camarles