Alarma a 'Polònia'

Zaplana va sortir a 59 segundos (TVE-1) i el van cosir a preguntes sobre si les causes que hagi llançat la tovallola del protagonisme polític es deuen a una decisió personal o a una purga interna del partit. O sigui, si ha girat full ell, o l'hi han fet girar des de dalt els que mouen els fils del PP. Va capejar el temporal com va poder. No va quedar clar si escampa la boira per si mateix o ho fa impulsat per una puntada de peu. Però m'expliquen els meus espies que a Polònia han seguit molt atentament aquesta aparició de Zaplana a TVE. Hi ha una gran preocupació entre els nostres humoristes polítics. L'altre dia va sortir Toni Soler, compungit, i mostrant la samarreta que ara porta cada dia, en què es podia llegir, amb lletres grans: Save Acebes (videofoto adjunta), implorava a l'encara líder del Partit Popular que --defenestrat Zaplana-- almenys deixés Acebes en el seu lloc. Deia, amb una gran des- esperació: "Senyor Rajoy, no es carregui Acebes, per favor. Hem de treballar. ¡L'hi prego, faci'ns aquest favor! ¡Pensi en els humoristes!". Efectivament: si el PP liquida el freakisme directiu de les seves files, la sàtira es queda sense matèria primera. Ara mateix l'excel.lent còmic Cesc Casanovas s'ha quedat sense el seu personatge Zaplana. Si Bruno Oro es quedés sense Acebes, la tragèdia adquiriria dimensions tremebundes. Home, animem els sàtirs. Que posin la seva atenció en ERC. Ara el cacau és allà. I sembla que durarà.

NÚVIA I PETANERA --. Cuatro acaba d'emetre un reportatge francament il.lustratiu: amb el títol Tengo un problema: la aerofagia, ens han retratat la vida de persones que no poden parar de tirar-se pets, constantment, cada dia. El cas més dramàtic, el de la senyora Dawn, fornida britànica que a punt de casar-se temia anar vestida de núvia i que se sentís al mateix temps una rastellera de pets llançats en bateria. Va arribar el dia del casament. Dawn, miraculosament, va poder contenir els gasos per retambufa. Però a l'asseure's a soles amb el seu nou marit, no va poder més i va deixar anar una ventositat tremebunda, càlida, potent i no sabem si pudentíssima perquè per sort la tele encara no transmet olors. Llavors el marit la va mirar tendrament i li va dir: "T'estimo, carinyo". ¡Ah!, això és amor, és indiscutible.