Quatre joves que aspiren a viure de la música parlen dels problemes que tenen per tirar endavant els seus projectes

Al mateix hotel que acull el Seminari Internacional de Música de Barcelona (Simba), quatre dels 1.200 inscrits parlen dels problemes amb què es troben en la seva professió, per què es van apuntar als cursos i quina lliçó apresa se n'emporten. El temari és ampli: com autoeditar-se i distribuir els discos, negociar contractes, utilitzar internet, moure's en l'àmbit jurídic i defensar els teus drets d'autor, ja sigui encopyleft, a través decreative common(organització no governamental que busca reduir barreres legals) o sota el paraigua de la SGAE.

El gadità Miguel Arias (23 anys) és representant de la discogràfica de hip-hop Wahin Maxinaciones, però quan agafa el micròfon es transforma en Miguelate. Ha vingut "a buscar eines" que l'ajudin a manejar "tanta gent poc professional que té aquesta indústria". Diu que l'ha sorprès "la manera tan amena amb què han parlat d'un tema tan conyàs com el de les lleis, amb exemples pràctics i tot". Però que la seva conclusió és que "no et pots refiar ni del teu pare; aquí tots són pirates".

Susana Barrionuevo (32 anys) ha creat la primera editorial andorrana que "engloba des de la publicació d'un disc fins a audiovisuals. I aquí m'estan ajudant a evitar que em cobrin a l'IRPF un 24% per treballar a Andorra", explica. A més, està gravant el seu primer àlbum de chill- out pop. "Ah, i també em vaig posar a fer de mànager sense saber com es feia". Encara que no li va gens malament: el seu grup Dreaminfusion lidera la llista de Flaix FM.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Pau Recha (38 anys, l'Hospitalet) es guanya la vida com a jardiner a Bellver de Cerdanya. Però la seva passió és el "chill-out ambient-electrònica". Així és com defineix la música que recull el seu discMoments, que només es pot adquirir per internet o a la botiga del poble. El va poder gravar creant el seu propi segell. I ara busca qui l'hi distribueixi. El músic creu que "la gent no sap què fer davant tanta incertesa i s'inventen fórmules per veure si resulten. Sobretot ara que s'ha comprovat que el CD està obsolet". Recha opina que malgrat haver-hi "un panorama tan complicat", l'important és tirar endavant "sense tancar portes". I una dada curiosa més: és el germà gran del cineasta Marc Recha, que el va fitxar per a la banda sonora del filmDies d'agosti el curtCosas vistas, que es va poder veure a Frankfurt.

Àngels Vidondo (38 anys) acaba de debutar com a mànager del grup Negritos, el pop-rock andí del qual va ser el primer que es va escoltar al Village-Simba (els recitals que munta el seminari a l'Apolo). "He vingut a buscar informació perquè comprovo que, com a la vida real, la tecnologia va molt per davant d'una indústria que en lloc de fer el ploricó hauria d'adaptar la seva manera d'actuar a la del públic", explica. "Per exemple, ¿per què encara no hi ha dades fiables sobre les visites a les webs? ¿O per què hi ha tantes traves perquè grups boníssims siguin uns desconeguts, o hagin de pagar 500 euros de lloguer per tocar a l'Apolo o Sidecar?". De Simba s'emporta "contactes i coneixements". I també la seguretat que "sempre hi haurà una manera per arribar a fer el que vols".