En deute amb J. K. Rowling

Situem-nos: finals del segle XX. La literatura juvenil està plena del denominat realisme crític, la confiança dels adults en els joves lectors es limita a llibres batejats com a "fàcils de llegir", de temàtica actual i realista, de no més de 100 pàgines i que, molt especialment, s'adeqüin al currículum escolar de l'època.

Això comporta que, a falta de ponts, els joves lectors es vegin obligats a fer un salt mortal que els porta des de les històries infantils fins a aterrar en una literatura dominada per l'anorèxia, les primeres relacions sexuals i l'assetjament escolar.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Però, de sobte, l'any 1997,J. K. Rowling,una autora fins aquell moment desconeguda, recupera una literatura fresca, basada en el principi segons el qual llegir ha de constituir un plaer. És una literatura que recupera la fantasia (en aquest cas protagonitzada per Harry Potter, un jove aprenent de mag), també els llibres voluminosos (gairebé de 300 pàgines) i, en definitiva, la confiança del lector.

És una literatura que recupera un camí oblidat en la didàctica del plaer lector: la lectura per osmosi, és a dir, per contacte entre diversos lectors i les seves emocions. Un plaer que, com diu la pedagogaTeresa Duran,"passa per sota dels pupitres". Si no volem matar la gallina dels ous d'or, per favor, que continuï aquesta forma de transmissió.