El que hi ha darrere del petó

Un petó mou una trentena de músculs --17 de la llengua--, nou mil.ligrams d'aigua, 0,18 de substàncies orgàniques, centenars de bacteris i gèrmens a dojo. Un sol gest que excita el cos sencer. Doncs el filòsof francès Alain Montandon va fer un repàs de les expressions que aquest fet bucal té en la literatura i les arts d'Occident i va escriure 144 estimulants i documentades pàgines. Aquest tractat es titulaEl beso. ¿Qué se esconde tras este gesto cotidiano?(Siruela).

Explica Montandon, professor de Literatura de la Universitat de Clarmont-Ferrand, que els romans acostumaven a distingir tres classes de petons: elsoscula, que eren els petons amistosos; elsbasia, propis de l'afecte i l'amor, i elssuavia, expressió de la passió carnal. Però en aquesta taxonomia queden fora els petons de mare, els d'amant, els d'amic, els de salutació o cerimò- nia, els mecànics, els que es fan als morts i als objectes sagrats.

L'autor diu que van ser desconeguts entre els pobles originaris d'Amèrica i Oceania, van causar rebuig entre els xinesos per raó higiènica, pertanyen a la intimitat més estricta entre alguns pobles africans, i a l'Índia es prohibeixen films occidentals amb petó de cargol. ¡Fins i tot a Maryland (EUA), el petó amb llengua està prohibit per la llei!

Montandon il.lumina sobre l'origen d'algunes expressions --pel que sembla, va ser Denis Diderot qui va posar de moda l'expressió "besar el cul" en l'obraEl nebot de Rameau--; comenta que la pràctica del besamans ja apareix a l'Odissea, i explica tradicions com la del fregament esquimal de nassos, una forma de sentir l'olor corporal de l'altre, cosa que a Occident va començar a perdre sencers a partir del Renaixement.

Segons l'autor d'aquesta obra, la història del petó permet comprendre l'evolució social. A l'edat mitjana el jurament de fidelitat entre el senyor i el vassall se segellava amb un petó a la boca. La mà es considerava inferior a la boca, i el petó als peus significava submissió. Durant els segles XI i XIII el petó va reemplaçar la comunió, ja que la boca era l'òrgan del verb. I al segle XVIII, el del gust per la conversa, el petó va fer el paper del plaer del capritx i la sorpresa.

Al llarg de la història, els petons també han tornat la vida i la salut. Des del cec de Betsaida curat per un petó (Marc 8, 22-26) al conte deLa bella dorment,passant per la recuperació del leprós deLa llegenda de sant Julià l'Hospitalaride Flaubert, els exemples són nombrosos. La curació es produeix per l'acció triple de tocar, de proporcionar saliva i d'insuflar vida.

Estimulants i heterodoxos

Potser un dels capítols més estimulants de tot el llibre és el titulatSensaciones que todos deseamos experimentar en la boca. Recorda Montandon que la boca, justament l'òrgan erogen que està més a prop del cervell, és la cavitat de la nutrició i de l'afecte, de l'alè físic i de l'alè espiritual. Centenars de poetes de diferents èpoques han cantat l'ensucrat nèctar del petó, el seu poder saciant i fins i tot el seu caràcter vampíric (Las manchas amarillas,de Théophile Gautier). Però molts autors com ara Bruno Bettelheim, George Sand i Samuel Beckett, entre altres, han assenyalat així mateix la repugnància del petó fet a l'ancià o al malalt, al propietari d'un alè fètid i infame. El poeta llatí Catul, sobre aquesta qüestió, ja va escriure: "D'Emili no es distingeix entre l'olor del cul i el de la boca (...)".

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Montandon també repassa els paisatges del petó. Francesco Patrizi, en un tractat de l'any 1560, apunta la conveniència de començar per la galta, "on s'allotja la bellesa de la cara", per seguir pel pit, les mans i la boca. I Flaubert, aNovembre, identifica el coll com el lloc d'"una sensualitat salvatge". Però l'autor no descuida els petons més íntims, als quals se'ls ha donat els noms llatins defellatioicunnilingus. El primer ja va ser practicat en l'antiguitat, tal com demostren frescos del segle VIII abans de Crist, mentre que el segon va ser en aquella època una infàmia per a un home lliure.

Però compte, els petons també poden ser una estocada, com el de Judes, que Giotto va representar com una figura bestial, amb uns gruixuts llavis tancats. Un costum que més tard copiaria la Màfia. Tot això i més, aEl beso. ¿Qué se esconde tras este gesto cotidiano?