Salari mínim i un conte de Nadal

Salari mínim i un conte de Nadal
4
Es llegeix en minuts
Lorenzo Serrano
Lorenzo Serrano

Investigador de l'Ivie i catedràtic de la Universitat de València

ver +

Aquestes dates nadalenques continuen resultant especialment propícies per als bons desitjos i les causes lloables, tot i que desgraciadament aquest any no tant per a les reunions familiars. I què més desitjable que l’increment dels sous dels treballadors que menys cobren. A més, si els Ebenezer Scrooge de torn no s’animen a retribuir millor els seus empleats, malgrat la puntual visita de quatre esperits i la successiva visió de Nadal present, passat i futur, per a això hi ha el BOE, aquest instrument meravellós capaç de modelar la realitat als desitjos de qui dicti els seus continguts. ¡Que s’apugin els salaris! I els salaris s’apujaran. O més exactament, ¡que s’apugi el salari mínim interprofessional! I de manera inevitable i immediata millorarà la situació dels treballadors més vulnerables.

¿Com de baix és el salari mínim a Espanya en l’actualitat? Doncs depèn d’amb qui o què es compari. Prescindint del Regne Unit, i ja és hora d’anar fent-ho, a la UE-27 hi ha 21 països amb un salari mínim nacional establert i Espanya té el setè més alt de tots. Naturalment és per exemple irritant que sigui menor que a França. Tenint en compte les 14 mensualitats del cas espanyol, el salari mínim anual vigent és de 13.300 euros, un 28% inferior al francès. O un 35% menor que l’irlandès. El que dic, irritant. Tot i que, és clar, si es té en compte el diferent cost de la vida, i en general els preus són més baixos a Espanya, aquestes diferències es queden segons Eurostat en el 15% i el 10%, respectivament. En realitat, a paritat de poder de compra, el salari mínim espanyol és actualment un 25% superior al dels Estats Units i un 36% més alt que a Portugal. D’altra banda, si el lector comparés el seu salari amb el d’un treballador equivalent a França (o a Alemanya, els Països Baixos o Bèlgica) també descobriria que és substancialment inferior. Ja ho veuen, no només passa amb metges o infermers. ¿I això? Doncs això té a veure fonamentalment amb la diferent productivitat de les economies, que permet uns salaris més alts per a un treball més productiu. 

¿Però no és raonable que el salari pugi? ¿No hauria de ser-ho encara més, precisament ara que tanta gent té dificultats per arribar a final de mes? ¿En particular per a aquesta gent? Doncs depèn, per exemple, del que estigui passant amb la productivitat, el nivell d’activitat i el comportament dels preus. Si la productivitat no creix, apujar els salaris pot reduir el volum d’ocupació rendible. Si els preus augmenten poc, tampoc és tan peremptori que pugin molt els salaris nominals. Si la demanda és feble i el futur incert, les empreses seran més remises a contractar i tendiran més a inclinar-se per l’extinció de les relacions laborals. En definitiva, si l’atur ja és elevat i s’espera que continuï creixent, augmentar en aquest moment de manera substancial el cost del treball per decret pot no ser el més raonable.

Notícies relacionades

D’altra banda, la realitat laboral és diversa. Hi ha grans diferències entre treballadors, territoris, sectors o empreses. No obstant, el salari mínim és de talla única i no li cau igual de bé tots. La gran majoria de salaris estan per sobre del SMI i la seva pujada no els afectarà a penes. És el que passarà amb els treballadors més qualificats, les empreses més grans, els sectors més avançats i les comunitats autònomes més desenvolupades. En aquests casos, els salaris ja són més alts i també ho és la seva productivitat. Els riscos són més grans per als treballadors menys qualificats, les persones amb més dificultats d’inserció laboral, les pimes, les comunitats menys desenvolupades i els sectors menys productius, molts d’ells especialment afectats pels efectes de la pandèmia. Precisament es tracta dels casos amb més presència de salaris baixos i en els quals es desitja millorar la sort dels seus treballadors. I així serà sens dubte per als qui mantinguin la feina, però no tant per als que la perdin, no la renovin, no arribin a trobar-ne o passin a l’economia submergida a causa de la pujada del salari mínim. Els universitaris que treballen en una empresa tecnològica basca tenen poc de què preocupar-se. El mateix passa per a la majoria de treballadors. Però potser per a algú amb estudis bàsics que treballi en un petit establiment del sector hostaleria a les Canàries la situació pugui resultar bastant més incerta.

Sí, els salaris hauran de pujar, també els més baixos i ho faran, segur. Però no posem la carreta davant dels bous. Millor que aquest procés sigui gradual i natural, que s’ajusti a la situació del cicle econòmic i l’evolució de la productivitat, que sigui resultat d’acords entre els agents adaptats a les circumstàncies i la realitat de les empreses. Segurament es poden explorar altres vies per estimular la demanda o millorar la situació de les rendes més baixes que no passin precisament per encarir la contractació dels treballadors que es pretén beneficiar, elevant els costos de les empreses enmig d’una crisi històrica. Aquest Nadal toca ser especialment prudents, també amb la pujada del salari mínim. En anys futurs, en la mesura que avanci la nostra productivitat i la situació econòmica millori, els salaris, també els mínims, convergiran als dels nostres veïns. Preferiblement com a resultat del consens amb els agents i després d’una avaluació prèvia dels efectes esperables dels augments que es vagin implementant. Acabarà passant. Segur. Preguntin-ho a Ebenezer Scrooge. Ell els hi confirmarà.

Temes:

Salaris