Igualtat de gènere

Quan emprendre empodera

  • La lluita contra els sostres de vidre, la realització professional i la independència són els factors que mouen les dones a posar en marxa el seu propi negoci

Quan emprendre empodera
Es llegeix en minuts

¿Quins són els factors que mouen les dones a emprendre i endinsar-se en un món en què els homes continuen sent majoria? Les respostes són múltiples i diverses, però hi ha algunes claus que són bastant comunes i que tenen molt a veure amb el seu desig d’apoderar en una societat que continua sent patriarcal. Qüestions com lluitar contra els sostres de vidre, buscar la independència econòmica o, lògicament, realitzar-se a nivell professional apareixen entre els primers llocs de la llista. Per il·lustrar aquesta realitat, Actius ha volgut aprofundir en les experiències de cinc dones empresàries que, des de sectors molt diferenciats, estan iniciant ara la seva aventura o ja compten amb negocis plenament consolidats i amb un futur més que prometedor. I tot això en un context tan complicat com l’actual, en què la pandèmia del coronavirus dificulta l’activitat empresarial i accentua les barreres a què s’enfronten.

Valentina Ciardulli és una napolitana de 41 anys que, després de cursar la carrera de Sociologia, va treballar en una productora televisiva de Milà. Va ser abans que el 2011 marxés a viure a Londres, on es va endinsar en la que es convertiria en la seva gran passió, fent classes de cuina. Quatre anys després tornaria a canviar de país amb el seu trasllat a Madrid, on va començar a treballar com a xef en un restaurant. «Em vaig implicar molt, aportant molta creativitat i fidelitzant els clients», recorda, malgrat la qual cosa, «sentia molta frustració, perquè el meu company de sala cobrava més que jo fent el mateix, no ho veia just». Amb tot, problemes relacionats amb la llicència del local van propiciar que el maig del 2019 aquest negoci acabés tancant, i que la Valentina hagués d’enfrontar-se a la decisió de què fer amb el seu futur. En aquest context, va sorgir l’oportunitat de muntar un restaurant propi al Mercat Antón Martín, a la mateixa capital, «i vaig decidir invertir el que rebria de l’atur a posar-lo en marxa». 

Amb el nom de Moñetes, l’establiment està especialitzat en bocates artesans amb la forma d’uns brioixos que a Itàlia es farceixen de gelat. No obstant, quan la cosa es començava a enlairar, va arribar la pandèmia i es va veure obligada a tancar transitòriament per l’estat d’alarma. «Va ser un cop molt dur –assenyala– del qual vaig pensar que no em recuperaria. Però, enmig de totes les restriccions, vaig decidir tirar endavant fent també vídeos de cuina per les xarxes socials i muntant una agència de comunicació per donar-me visibilitat». Assegura que va tenir molts dubtes a l’hora de muntar el negoci, «perquè les dones emprenem amb la mentalitat dels homes, quan tenim una altra manera de ser i sensibilitats diferents. A més, de vegades et sents culpable, perquè és una cosa que no ens han ensenyat a fer i en ocasions penses que no ho hauries d’haver fet. Però estic molt contenta d’haver fet aquest pas».

Marcella Payá, de 42 anys, va estudiar Belles Arts a la Politècnica de València, abans de formar-se en Escenografia a l’Institut del Teatre de Barcelona. Això li va permetre treballar en tallers de decorats i de telons per a diferents teatres, abans d’endinsar-se en l’ambientació de vestuari al cine. Va treballar a pel·lícules com ‘El Perfum’, ‘The Promise’ o ‘Exodus’, dirigida per Ridley Scott, i també amb la figurinista de Matrix a ‘El destí de Júpiter’. I allà estava, en aquesta professió, quan també va arribar la Covid i tot va quedar paralitzat. Així que, lluny de quedar-se bloquejada, va decidir tornar al seu poble natal, el municipi alacantí de Muro, per muntar un innovador taller de bolsos confeccionats a base de pneumàtics de cotxes. «Abans posar-me en el cine, ja vaig fer els meus primers passos fent bolsos per a amics i coneguts, fins al punt que vaig arribar a registrar la marca Lulutbags, amb la qual continuo treballant». I el negoci, encara modest, està funcionant bé, «perquè es combina el disseny amb els conceptes de sostenibilitat i economia circular, tan necessaris i de moda en aquests moments».

Però no ha sigut fàcil, ja que, «malgrat que els costos no són elevats, els ajuts a les dones emprenedores i els microcrèdits són insuficients. Emprendre no és gratis». Assenyala que no ha tingut dificultats afegides per ser dona, «però sí l’ànsia de demostrar que podem estar al capdavant d’un negoci i també el meu desig de continuar sent independent. A més, li envio diners al meu marit, que viu a Madagascar com a instructor de katsurf i ara no té ingressos perquè, a causa del coronavirus, el turisme pràcticament ha desaparegut».

Ana Puertas és d’Elx i té 32 anys. Va ser el 2012 quan va decidir emprendre juntament amb dos socis més i engegar l’empresa social Disabled Park, arran de la seva pròpia experiència personal com a persona amb mobilitat reduïda i usuària de cadira de rodes. «Recordo –indica– que havíem d’acudir a un esdeveniment i no hi havia manera de trobar aparcament. Al final, vam entrar en un pàrquing que no tenia ascensor, per la qual cosa va caldre parar la circulació i sortir-ne amb la cadira de rodes per les rampes».

Així que l’empresa el que ha fet és desenvolupar una app que geolocalitza places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda. L’aplicació es va alimentant de les fotos de places que remeten usuaris allà per on van, fins al punt que el sistema ja compta amb 20.000 clients i 35.000 aparcaments de diferents països.

L’Ana va cursar juntament amb els seus socis ADE i Dret, per la qual cosa van haver de contractar la part tecnològica. Amb tot, recorda, el més complicat va ser l’obtenció de recursos, «una cosa que vam aconseguir a base de presentar-nos a diferents concursos». Actualment, tenint en compte que es tracta d’un projecte social, el finançament s’obté a partir d’empreses que apadrinen les places, «i no és fàcil trobar col·laboradors». També han notat la pandèmia, des de la perspectiva que «ens vam passar els mesos de confinament sense rebre localitzacions de noves places». Afirma que no ha tingut dificultats afegides per ser dona, «però sí que puc servir d’exemple a altres dones perquè vegin que poden emprendre».

La madrilenya Andrea Barber, de 35 anys, és al capdavant de RatedPower, una empresa tecnològica fundada el 2017 que ofereix solucions de programari al sector de les energies renovables. El seu principal assoliment és el pvDesign, una aplicació informàtica per a l’estudi, dimensionament, optimització i enginyeria de plantes solars fotovoltaiques a gran escala, que ja ha ajudat a la construcció de 288 projectes i a proporcionar energia a 9 milions de llars de tot el món. El programari, en concret, s’ha utilitzat en més de 130 països.

«Des de bastant aviat –assenyala– vaig tenir la inquietud d’emprendre, m’agrada molt la innovació i crear coses, aprendre i buscar nous reptes. Mai em vaig plantejar que per ser dona tindria més o menys problemes que els meus socis. El que he trobat a faltar és conèixer més referents femenins en emprenedoria a l’hora de començar. Per això, el 2018 vaig iniciar un altre projecte juntament amb dues amigues, el podcat Vostok 6, per donar visibilitat a dones que estan trencant barreres en diferents disciplines».

L’Andrea destaca que costa molt posar en marxa una empresa, «en el nostre cas perquè ens vam enfrontar al repte d’aconseguir que els equips d’enginyeria de grans empreses canviïn el seu mode de treball, però vam començar sent tres i ara formem un equip de més de 30 persones. D’altra banda, el 2020 ha sigut un any complicat per la Covid en què ens hem hagut de reinventar, però la nostra facturació ha crescut un 103%».

Sara Werner és una aragonesa de 43 anys que té el seu cor a Barcelona, on des del 2013 funciona la seva empresa Cocunat, dedicada a la cosmètica sense productes tòxics. «Vam començar comercialitzant productes de tercers, fins que el 2017 vam decidir desenvolupar una crema corporal pròpia. La resposta va ser tan fantàstica que des d’aleshores només treballem amb els nostres articles, venent a tot el món». No es pot dir que a Cocunat l’hagi afectat la pandèmia, sinó més aviat al contrari. «Hem passat de facturar 4 milions d’euros el 2019 a 32 l’any passat. Ens va beneficiar que a les xarxes socials hi hagués menys anunciants, amb la qual cosa va baixar el cost d’adquisició de nous clients i vam poder incrementem la nostra expansió internacional». 

La Sara, amb tres fills, diu que la conciliació familiar és un element transversal en aquesta empresa de 60 treballadors, on els horaris són totalment flexibles. Destaca que el finançament «és un món d’homes», i que, quan acudia a exposar el projecte, es dirigien al seu soci en lloc d’ella. També remarca que el que la va animar a emprendre va ser la impossibilitat de trencar el sostre de vidre en la seva anterior empresa. «Una vegada em van dir que no podia ascendir de càrrec perquè somreia molt. Doncs ells s’ho van perdre, perquè ara la meva empresa factura més que la seva», sosté.

Notícies relacionades

Algunes d’aquestes dones figuren al portal Jo, jefa, on figuren 55 casos d’emprenedores d’èxit. Totes elles tenen clar que la diversificació i la digitalització són claus per progressar i superar moments difícils com l’actual.