S’accentuen les diferències d’ingressos entre arrendataris i inquilins al mercat del lloguer

Els nivells socioeconòmics mitjà-baix i baix han guanyat protagonisme en la demanda de vivenda de lloguer: el 16% se situa en aquest esglaó davant el 14% d’un any abans. I al contrari, s’ha reduït la presència de demandants de nivell socioeconòmic alt i mitjà-alt, tot i que continua sent majoritari: del 49% el 2020 ha passat al 45% el 2021, segons recull l’informe ‘Experiència de lloguer el 2021’ realitzat per Fotocasa.

En el cas dels llogaters, el 66% s’emmarca en un nivell socioeconòmic alt o mitjà-alt, amb uns ingressos bruts mensuals que només en el 20% dels casos se situen per sota dels 2.000 euros. Per contra, només el 12% dels inquilins compta amb ingressos superiors a aquests 2.000 euros. «El lloguer és el gran termòmetre que marca la percepció i les accions dels ciutadans sobre el mercat. I en aquesta última etapa s’ha incrementat el percentatge de demandants amb nivell socioeconòmic baix», planteja al document María Matos, directora d’Estudis i portaveu de la companyia, que assegura que la raó principal per la qual els ciutadans busquen un immoble de lloguer és «la impossibilitat de comprar».

Segons expliquen des del portal immobiliari, es tracta d’una variant «rellevant» que ha de relacionar-se amb l’augment generalitzat de la demanda: si hi ha més persones participant és lògic que tinguin més pes els qui han tornat al mercat després d’haver-ne sigut expulsats per les pujades de preu dels anys precedents.

«La desigualtat entre els dos eixos fonamentals del mercat del lloguer no és positiva, en el moment en què és una desigualtat obligada i si dificulta la conversió d’arrendatari a llogater», detalla Matos.

Això posa, encara més, de manifest la raó principal per la qual els ciutadans busquen un immoble al mercat d’arrendament: la impossibilitat de comprar. D’aquest estudi es desprèn una realitat cada vegada més comuna: un de cada dos inquilins afirma que la seva situació econòmica li impedeix adquirir una vivenda.

L’estudi revela que entre el perfil del inquilí i el del llogater –entenent com a tals els que han realitzat en els últims dotze mesos alguna acció d’oferta o de demanda respectivament al mercat de lloguer– hi ha algunes diferències sociodemogràfiques rellevants que, en general, estan molt vinculades al cicle de vida de les persones. La més evident és la mitjana d’edat: el propietari que lloga vivenda (o pretén fer-ho) té, de mitjana, 12 anys més que l’inquilí que arrenda o intenta arrendar. També els ingressos són un punt de divergència entre els dos ‘targets’ ja que les rendes més altes tendeixen a aglutinar-se entre aquells particulars que lloguen o pretenen llogar un immoble de la seva propietat. 

Notícies relacionades

L’ABC de la hipoteca

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

També està vinculat al cicle de vida la seva situació de convivència: el percentatge d’oferents de vivenda que viu amb parella i fills (44%) duplica el dels demandants (21%). I just el contrari succeeix quan es tracta de viure amb els pares: el 15% dels inquilins viu amb els seus pares, davant el 7% d’arrendataris. Això indicaria, segons apunta Fotocasa, que entre els que busquen vivenda de lloguer hi ha una concentració més gran de joves que accedeixen per primera vegada al mercat immobiliari amb l’objectiu d’emancipar-se. 

D’acord amb Matos, tot i que entra «dins de la normalitat» que els propietaris tinguin més edat que els inquilins, les diferències socioeconòmiques que es mantenen en el temps, «derivades d’impediments econòmics i situacions laborals precàries, fan que els inquilins mantinguin la posició d’arrendataris més temps del que voldrien». La conseqüència és que hi ha un percentatge elevat d’inquilins que no poden adquirir una vivenda, tot i que sí que volen fer-ho, i això genera «una gran frustració», afegeix aquesta experta.