Organitza:

‘ActivosTech’

Talent digital, la nova mina d’or

  • L’impacte de la revolució digital al mercat laboral protagonitza la primera jornada del cicle ‘ActivosTech’, , que va tenir lloc al Palau Macaya de Barcelona

7
Es llegeix en minuts
María Refojos
María Refojos

Redactora del suplement 'actius'

ver +

La societat està immersa en un canvi de paradigma irreversible. El profund impacte de la digitalització en l’economia i les relacions interpersonals forcen un procés d’adaptació que, a més, s’ha vist accelerat per la pandèmia. La velocitat del canvi imposat per aquesta revolució digital està provocant una disrupció en el mercat laboral i en el teixit productiu que pocs han pogut preveure o, si més no, imaginar.

S’estan transformant per complet processos, cadenes productives i centres de treball. S’estan automatitzant tasques i adoptant eines tecnològiques que, en temps real, impliquen la creació de llocs de treball que fa uns anys ni tan sols existien. S’espera que aquesta tendència afegirà 97 milions de llocs de treball en àmbit global fins al 2025, segons estima el Fòrum Econòmic Mundial al seu informe ‘Future of Jobs 2020’. Una xifra que, potser, fins i tot ha fet curt després dels avenços viscuts en els últims dotze mesos.

«Ara mateix, a Barcelona de cada deu ofertes de feina, sis estan relacionades amb el món digital. És una dada molt important, hi ha molta demanda», ha afirmat Jared Gil, CEO i cofundador de l’escola de negocis Nuclio Digital School, durant la primera jornada del cicle ActivosTech’, organitzat per EL PERIÓDICO i Mobile World Capital Barcelona.


/ J.C

Jared Gil: "Si realment volem triomfar en la digitalització, el factor clau és l'educació"

Són xifres que reflecteixen el principal repte a què s’enfronten tant treballadors com empreses: fer que quadrin la columna del deure i la de l’haver, és a dir, la mà d’obra disponible amb les necessitats dels ocupadors. Perquè, fins ara, els comptes no surten. «El talent digital és una cosa que falta a Espanya i és una cosa que necessiten les empreses», ha dit Gil, que ha assegurat que «qui ho negui, no té futur».

En vista de la democratització de la tecnologia, cada vegada més accessible tant a nivell d’experiència d’usuari com en preus, els professionals han d’evolucionar per no perdre el pas, segons l’opinió de Clara Navarro, cofundadora i CEO de Ship2B. «Hem de reconèixer la importància i la urgència que ens formem tots, no només aquells perfils que seran els professionals específicament de les tecnologies digitals, sinó que tots hem de posar-nos al dia en la digitalització», va afirmar.

Habilitats toves

El professional del futur, per tant, ha de començar a reorientar-se en el present, amb el focus posat a adquirir els coneixements tècnics en funció del seu perfil. Aquí Jordi Arrufí, director de Talent Digital a Mobile World Capital Barcelona, va distingir entre tres tipus de nivells. En primer lloc va situar el perfil dotat de la visió panoràmica del procés d’innovació i transformació digital, capaç de traçar l’estratègia de negoci detectant fortaleses i debilitats.

En segon lloc se situaria el ‘treballador-usuari’, que ha de manejar eines digitals i estar familiaritzat amb les noves tecnologies, però en un mode més bàsic. El tercer nivell correspon als professionals que dissenyen, desenvolupen i «fan possibles» els productes digitals, com poden ser els programadors, els científics de dades, els especialistes en ciberseguretat o en usabilitat, etc. Aquestes són, fins ara, les vacants més difícils de cobrir.

Però en aquesta actualització no només cal fixar-se en les competències dures, vinculades a la formació tècnica, sinó també en les competències toves o ‘soft skills’ que, en paraules d’Arrufí, són les que «realment ens fan diferenciar-nos i ser més competitius respecte a la tecnologia i com professionals». Es refereix a habilitats com la capacitat de resoldre problemes complexos, prendre decisions, saber gestionar equips, tenir una visió crítica...

Tancar les bretxes

Són dues àrees, la tècnica i la humana, que d’acord amb aquests experts han d’anar de bracet per arrodonir aquest talent digital que ja demanen les empreses i que s’espera que ho facin encara més. No obstant, les bones notícies mai arriben soles: al mateix informe del Fòrum Econòmic Mundial anteriorment citat, s’indica que 85 milions de llocs de treball ‘tradicionals’ seran destruïts en el mateix període de temps, com a conseqüència de la implementació de la intel·ligència artificial o la robòtica.

I aquesta serà, segons Clara Navarro, la principal qüestió social que s’haurà d’atendre. «La transició de totes les bosses de talent que s’estan quedant fora d’aquesta revolució, perquè no són capaços d’adaptar-se o no ho volen fer... Tindrem persones que s’hauran quedat fora del mercat laboral d’un dia per l’altre i no totes seran reciclables», va afirmar.

La manera de prevenir aquesta exclusió social potencial exigeix, segons aquests experts, abordar tant des de l’empresa com des de les administracions públiques aquest «reciclatge» amb programes específics –com es ve plantejant en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència– i en impulsar vocacions des de petits promovent una optimització del sistema educatiu, tant infantil com superior.


/ J.C

Jordi Arrufí: "Les economies capaces de reduir la bretxa de talent seran les més competitives"

Perquè la capacitat de generar talent és clau a l’hora de situar Espanya en una millor posició per caure dempeus en aquest salt a la digitalització. «La tecnologia és cada vegada més abundant, però el talent és al contrari: no creix en la mateixa proporció. És obvi que es genera una bretxa i les economies que siguin capaces de reduir-la (perquè crec que resoldre-la és molt difícil) seran les més competitives», va afirmar el director de Talent Digital a Mobile World Capital Barcelona.

L’altra pota és la capacitat d’atraure talent, tenint en compte aspectes tan diversos com la política migratòria, l’oferta d’escoles o cultural, o els serveis socials. «Les companyies que volen venir a Barcelona ja no es pregunten quins accessos a infraestructures hi ha o quin és el preu del lloguer, sinó quin és el volum de talent digital, i quina capacitat tinc per generar aquest talent. ¿Ets una ciutat atractiva perquè altres persones vinguin a treballar aquí?», es va preguntar Jordi Arrufí.

La qüestió de gènere seria l’altra bretxa que s’ha de considerar. Els tres participants en aquest primer esdeveniment del cicle ‘ActivosTech’ han corroborat la falta de paritat al sector, tant a nivell laboral com en l’etapa de formació, i en la necessitat de reduir aquesta diferència. «Com a receptes, per posar-ne alguna, en què s’està treballant però falta molt recorregut és en la part de les vocacions: aproximar els ‘role models’, dones que treballen al sector de la tecnologia, a les nenes», ha dit Arrufí.

Al seu torn, Navarro ha fet una crida a repensar la forma en què «comuniquem les carreres tecnològiques» fent èmfasi en el ‘per a què’, ja que per a les dones és important que hi hagi un propòsit. I ha instat a iniciar aquesta revisió «des de la molt petita infància, perquè aquest biaix no el tinguem d’aquí 20 anys».

¿I les empreses?

D’altra banda, les empreses també tenen deures per fer. Els tres experts van coincidir que la transformació digital afecta «absolutament tots els sectors» i, en paraules de Jared Gil, va més enllà de «posar un CRM i fer-se una web, com es pensava fa uns anys».


/ J.C

Clara Navarro: "Qualsevol sector és susceptible de digitalitzar-se: és una oportunitat enorme"

En aquest sentit, els sectors que han incorporat més ràpidament els canvis han sigut els que eren més a prop del consumidor final, altament digitalitzat i habituat a dispositius com l’‘smartphone’, va detallar Arrufí. Lideren la carrera el ‘retail’, l’entreteniment o els mitjans de comunicació. Altres sectors van quedar endarrerits i ara han d’incrementar esforços. Són la indústria, en «totes les seves capes: logística, ‘manufacturing’, construcció...»; el de la salut, les administracions públiques o l’educatiu.

«Qualsevol sector és susceptible de digitalitzar-se: és una oportunitat enorme», ha dit la confundadora i CEO de Ship2B.

Notícies relacionades

Tant Arrufí com Navarro i Gil consideren que «queda molta feina per fer» de cara a la «veritable explosió digital» a què s’enfronten aquestes àrees d’activitat econòmica, tant privades com públiques. I els miralls en els quals Espanya pot mirar-se a l’hora d’implementar les accions i prendre les mesures necessàries per donar resposta a la creixent demanda de talent digital són diversos.

A Europa, Finlàndia despunta pel seu model d’alfabetització digital. Al seu torn, els Estats Units presumeixen de comptar amb els millors programes educatius i al Regne Unit, amb el millor sistema de col·laboració entre les empreses, el món de la formació i les institucions governamentals. Són petites pistes de cap on es poden dirigir els pròxims passos que orientin el talent espanyol en la direcció digital correcta.

Talent digital, la nova mina d’or