Els immigrants agafen el relleu en el sector agrari

Aquest informe oficial de la Unió Europea (UE) també revela que entre el 2012 i el 2018 la superfície agrària a Espanya va disminuir, especialment en regions del centre peninsular (Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Madrid i el País Basc) i la costa mediterrània (Múrcia i el País Valencià). I és que, segons les organitzacions del sector, la greu crisi de rendibilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes està fent impossible que, amb una edat mitjana dels productors superior als 62 anys, s’estigui produint el necessari relleu generacional.

Faltat de mà d’obra, el camp envelleix i la successió familiar en els negocis agrícoles es complica. Per això els empleats eventuals en països com Espanya compleixen un paper essencial en el sector primari. Asaja quantifica en prop de 150.000 les sol·licituds de persones que desitgen treballar en les diferents campanyes anuals. Alguns viatgen des dels seus països d’origen únicament pel temps que dura la collita. Però més enllà d’aquests temporers forans, els immigrants també participen cada vegada més en el necessari relleu generacional d’explotacions fins ara en mans de propietaris espanyols, ja sigui comprant terres o arrendant-les. Agafen les regnes.

Iniciatives

És el cas del matrimoni format per Constanin i Mihaela Denes (tots dos tenen 37 anys), que van deixar la seva Romania natal per gestionar una granja a Aiora (València). La punxada de la bombolla immobiliària del 2008 va truncar la seva aventura professional en el negoci del maó i van marxar al camp. Segons la seva opinió, aquest sector «ressorgeix com una alternativa d’ocupació en un país on s’han perdut milers de llocs de treball com a conseqüència de la pandèmia de coronavirus. Una situació que està provocant que milers de persones busquin altres alternatives d’ingressos, inclosos els estrangers», afirmen des de la seva explotació de 138 hectàrees de superfície, on produeixen cereals, tenen un bestiar de 600 cabres i fabriquen formatges. «El propietari anterior, ja nonagenari, ens va vendre el negoci perquè la seva família no vol viure del camp», diuen Constantin i Mihaela Denes.

«Tot i que encara són una minoria, alguns immigrants arriben, troben una feina, es formen per millorar i fer-se imprescindibles en l’explotació, porten les famílies i alguns, fins i tot, al cap dels anys es converteixen en propietaris comprant o llogant la seva pròpia parcel·la», expliquen des d’Asaja.

Desequilibris

El relleu generacional en els negocis agraris es complica cada vegada més a tot el país. El Ministeri d’Agricultura també adverteix que Espanya compta amb una proporció de joves agricultors que se situa entre les més baixes de tota la Unió Europea, que dona lloc a importants desequilibris socials a les zones rurals i posa de manifest la necessitat d’emprendre accions ambicioses per afrontar aquesta situació, invertir la tendència actual a l’envelliment i garantir més grans i millors oportunitats d’ocupació als joves al medi rural.

Segons l’Eurostat, només un 3,8% del total dels caps d’explotació a Espanya es corresponen al grup de joves de menys de 35 anys, contra el 23% de la mitjana de la UE. Encara queda molt camí per recórrer i per això els joves immigrants juguen un paper cada vegada més important en el sector primari espanyol.

En terra d’hortalisses

A prop del bressol de la indústria rajolera de Castelló, a les localitats de Vila-real, Nules i Cabanes, Nourdine Belazy, (Outat El Haj, regió de Fes, el Marroc, de 30 anys), cultiva julivert i altres plantes herbàcies com el coriandre. A més, produeix hortalisses en diversos camps d’aquestes localitats propícies per al desenvolupament de cultius mediterranis. Aquest jove agricultor ja dona feina a diversos treballadors eventuals durant les èpoques de recol·lecció. «Obrir-se un camí professional en l’agricultura com a emprenedor i treballador autònom no ha sigut fàcil, tot i que és qüestió de cuidar la qualitat i tenir clients», diu Nourdine Belazy, que també va ser aprenent d’electricista. Com a soci de la Unió de Llauradors participa en activitats de formació professional per millorar la seva qualificació.

No gaire lluny d’aquest paisatge típic mediterrani hi ha més finques controlades per caps forans. La història de Daniel Marius Albu (Otelu Rosu, Romania, 1990) és la d’una de tantes famílies de països de l’est d’Europa a la recerca d’un futur millor. Diu que ha complert el seu somni perquè és amo d’un negoci agrari després de treballar diversos anys com a temporer en la recol·lecció de fruita d’estiu. Abans va ser paleta i empleat d’una ferreteria. «He optat pel camp perquè considero que té futur, sobretot quan veus l’increment de camps abandonats que ningú vol arrendar o comprar», explica Daniel Marius Albu al contemplar les seves primeres collites d’olives, tomàquets i patates.

Notícies relacionades

Les macrogranges, a la diana als EUA

La Catalunya despoblada treu múscul amb grups de pressió similars a l’Espanya Buidada

¿Són els immigrants la solució al necessari relleu generacional al camp? Els incipients negocis d’aquests llauradors immigrants en terres del Mediterrani es repeteixen en altres àrees d’Espanya. Segons el president d’AVA-Asaja, Cristóbal Aguado, «cada any centenars d’agricultors ja no tenen forces per seguir la seva activitat agrària i, en molts casos, darrere seu no s’incorporen joves que els agafin el relleu». Segons aquest dirigent del camp, la gran majoria dels immigrants que trien l’agricultura com a mitjà de vida prefereixen ser temporers i tenir garantit un jornal al final del dia. Amb tot, en algunes zones, sobretot després de la pandèmia de coronavirus, que ha desplaçat treballadors dels serveis cap al camp, augmenten els casos d’immigrants que prenen la decisió de llogar o fins i tot comprar parcel·les.

«En absolut és l’única solució per al relleu generacional, ja que més aviat encara resulta testimonial, si bé de mica en mica s’omple la pica. I és necessari –acaba Aguado– que les administracions públiques posin en marxa un full de ruta perquè els joves, siguin nacionals o immigrants, puguin tenir un futur digne al camp».