Íker Barricat (Adecco): «Les empreses van amb cautela en els contractes d’aquesta campanya d’estiu»

¿Quan recuperarem els nivells d’ocupació previs a la Covid?

Si alguna cosa ens ha ensenyat la Covid és que és molt difícil fer previsions. La recuperació de l’ocupació dependrà que siguem capaços d’avançar en la vacunació. Aquest any difícilment arribarem als nivells pre-Covid. Les nostres estimacions són que acabarem l’any amb una taxa d’atur del 16%, una mica per sota de l’actual. I que al llarg del 2022 baixarà al 15,5%.

¿Com anirà la campanya d’estiu?

Espero una situació millor que la que hem viscut aquest primer trimestre. Teníem unes perspectives millors, però amb els confinaments s’ha alentit la recuperació que vam iniciar el segon trimestre del 2020. Aquesta incertesa provoca que les empreses vegin amb certa cautela aquesta campanya d’estiu.

¿Espanya està condemnada a tenir una taxa d’atur de dos dígits?

Em nego a pensar-ho. També és cert que si no afrontem el problema de l’alta taxa d’atur i l’alta taxa de temporalitat d’una manera diferent com l’hem enfocat durant els últims 20 anys continuarem tenint els mateixos resultats. Al final, qui crea ocupació són les empreses i hem de crear un mercat de treball flexible perquè puguin disposar de treballadors en funció de la seva demanda, tot i que també hem de donar seguretat als treballadors i certa garantia d’estabilitat.

¿Com es combinen aquests dos conceptes?

A França, per exemple, tenen un tipus de contracte que permet a les empreses de treball temporal contractar persones amb caràcter indefinit per després posar-les a disposició de les empreses en funció de quan necessiten aquests treballadors.

¿Encaixaria aquesta proposta en el nou model d’ertos que ha anunciat el Govern?

Tot model que doni estabilitat als treballadors i alhora en fomenti la formació és un model cap al qual hem d’avançar. Diferents estudis diuen que el 54% dels treballadors perd les habilitats que necessita per desenvolupar el seu treball amb garanties cada tres anys. Hem de fugir de models formalistes, com els famosos cursos de formació o models presencialistes. I anar més a l’aprenentatge a través de l’experiència. No és només combinar l’erto amb la formació, sinó com apliquem aquesta formació.

¿Està preparat el SEPE?

El SEPE s’ha de modernitzar i hi hem d’invertir. Una altra cosa que podem aprendre dels nostres veïns europeus és que la col·laboració publicoprivada és una alternativa per garantir que els recursos públics es gestionen de la manera més eficient. El SEPE ha d’avançar i basar-se en empreses com nosaltres per poder reduir les actuals taxes d’atur.

¿Ja estan negociant amb el Govern aquesta col·laboració?

Estem mantenint converses per veure com podem posar-nos a disposició de les institucions, però encara no tenim res concret tancat.

¿Com s’hauria de finançar aquesta col·laboració? ¿Un fons tripartit entre Estat, empreses i treballadors seria una opció?

Sí, perfectament. Hi ha diferents alternatives, l’important és consensuar com garantim l’ocupabilitat de les persones i com reduïm la taxa d’atur. Si després això s’ha de finançar de manera tripartida o només a través de recursos públics és secundari.

La reforma de les polítiques actives d’ocupació torna a ser a sobre la taula. ¿Quins errors no es poden tornar a cometre?

El punt fonamental per a mi és l’aposta per la formació de les persones. Les crisis sempre acaben afectant més les persones amb menys capacitació i formació. I un antídot és mirar d’invertir per formar i capacitar la nostra força laboral.

Més de la meitat de la població en edat de treballar no té un nivell de formació adequat al que demanda el mercat. Una part està sobrecapacitada, en la part mitjana hi ha baixa capacitació i els menys qualificats són els que més estan patint la crisi.

¿Com s’ha de corregir?

Cal ressituar les persones cap aquesta franja central amb més formació professional. I aquí ens poden servir els fons Next Generation.

Abans ha destacat la formació pràctica, no tant la teòrica. ¿Com s’aconsegueix?

D’una banda desenvolupant l’FP dual, que a Espanya és molt limitada. I, de l’altra, impulsant el contracte formatiu, que actualment està infrautilitzat pels requisits que té. És inacceptable que el 40% dels nostres joves siguin a l’atur, això ha de canviar radicalment.

Afirma que qui crea ocupació són les empreses. ¿Alguna responsabilitat deuen tenir en aquest 40% d’atur juvenil?

Dir que les empreses no són capaces d’atraure aquesta ocupació jove em sembla injust. Hem de ser capaços de construir els mecanismes que facilitin aquesta incorporació. Gran part d’aquests joves abandonen prematurament els estudis i necessiten accedir a un altre tipus de formació.

Reconduir-los al mercat laboral no és tan fàcil i aquí les empreses de feina temporal juguem un paper clau. Perquè som una passarel·la a l’ocupació indefinida. Un terç dels nostres treballadors acaben contractats com a indefinits a les empreses on treballen.

Ha esmentat els joves, però una part important d’aquestes borses d’atur té més de 45 anys. ¿Els valen les mateixes fórmules que planteja?

Sí. Hem de començar a entendre el procés de formació com un factor permanent i en això no som prou madurs. Les persones que avui tenen 45 anys i fa 15 anys que exerceixen les mateixes tasques, tenim l’obligació de formar-les. I de construir un model contractual que els permeti reenganxar-se.

¿Veu el contracte de formació com una opció per als sèniors a l’atur?

¿Per què no? El contracte formatiu busca que una persona s’incorpori al mercat laboral i adquireixi unes capacitats. L’edat que tingui no importa.

¿El Govern ha d’obligar a una formació mínima cada any?

La formació obligatòria té les seves limitacions. Crec que és important que, a més d’això, revisem el model formatiu actual i com gastem els fons que hi destinem. Que són molts i que potser podem maximitzar.

Una de les reformes del Govern és la simplificació del ventall de contractes a tres: indefinit, temporal i formatiu. ¿Què n’opina?

La clau és com defineixi el Govern cada una de les tipologies. Si augmenten els costos o redueix la flexibilitat de les empreses per recórrer-hi sí que poden frenar la contractació. Hem de fer un ús raonable i ordenat de la temporalitat. Reforçar la causalitat és bo, però les empreses necessiten una certa flexibilitat.

¿Servirà per reduir la temporalitat?

Una part important d’aquests contractes temporals no es fan a través de les empreses de treball temporal, a diferència d’altres països. A Europa hi ha justament la paradoxa que on hi ha més índexs de penetració de les empreses de treball temporal, hi ha menys temporalitat. I tampoc hem d’oblidar que els índexs més alts de temporalitat són al sector públic, amb taxes del 30%.

¿Defensa el contracte únic?

Soc més partidari de la simplificació en tres contractes. El contracte únic no veig que respongui bé a les circumstàncies de la nostra economia, que té alta estacionalitat en alguns de sectors.

Una altra reforma que ha plantejat el Govern és que a les subcontractes no es pugui pagar per sota del conveni sectorial. ¿Hi està a favor?

Fa tres anys, a Adecco vam decidir aplicar els convenis del sector en les externalitzacions. Estem a favor dels convenis d’empresa, però no estem a favor d’aprofitar-los per fer dúmping salarial. L’externalització ha de servir per aportar valor afegit i eficiència, no podem competir a través dels salaris. Estem absolutament tranquils.

¿Seria partidari de tornar a una ultraactivitat indefinida?

En la negociació col·lectiva les parts han de tenir interès per arribar a acords i per a això la ultraactivitat indefinida no és bona. El model actual és revisable, però en el terme mitjà hi ha la virtut.

Notícies relacionades

Dues opcions per conciliar: treballar quatre dies o menys hores al dia

Ametller entra en el sector del menjador escolar amb Saned

Un altre debat que despunta és la jornada laboral de 32 hores. ¿El veu factible a Espanya?

Amb les xifres actuals i les previsions que tenim d’atur i persones en erto, crec que la nostra preocupació principal ha de ser crear ocupació. I una vegada fet això podem debatre d’altres temes. No sé què passarà d’aquí a 10 anys, però en els pròxims cinc no ho veig factible a les empreses espanyoles.