Les Magues omplen de color València malgrat l'intent de boicot ultra

Quan el 2016 les Magues de Gener van tornar als carrers de València després de vuit dècades d'absència van avisar que tornaven per quedar-se tot i l'allau d'insults que van rebre, i aquest diumenge, Llibertat, Igualtat i Fraternitat, conegudes malgat tot com les 'Reines Magues, van desfilar de nou per centre de la ciutat acompanyades per milers d'espectadors, aparentment més que en les edicions anteriors, però també per prop d'un centenar d'ultradretans que van intentar boicotejar l'acte.

Prop d'un centenar de persones, amb banderes d'Espanya, de la Comunitat Valenciana i fins i tot de 'Cristo Rey', van increpar els participants en la cavalcada en diversos punts del seu recorregut cosa que ha provocat algunes escenes de tensió, creuament d'insults, alguna empenta i almenys un parell d'identificacions de contramanifestants per part de la Policia Nacional, una d'elles a un home que es va dirigir repetidament a un dels animadors com "paleto i maricon".

En els últims dies, havia circulat un missatge en què s'animava a boicotejar l'acte com es va fer amb la manifestació de l'esquerra nacionalista valenciana el passat 9 d'octubre, en què hi va haver nombroses i violentes agressions als assistents i es va endarrerir la marxa. Hi ha un procés judicial obert amb prop de vint imputats.

La seva primera aparició aquest diumenge quan començaven a desfilar els últims animadors de la marxa amb unes lletres gegants en què es podia llegir 'Pau i Cultura'. Després d'algunes escaramusses durant el recorregut, es van concentrar a l'Ajuntament, on la Policia Nacional va haver de fer un cordó quan els insults van pujar de to.

Entre els contramanifestants hi havia alguns integrants o exintegrants dels Ultra Yomus, una penya del València a la qual pertanyien diversos dels imputats el 9 d'octubre, i també Jose Luis Roberto, històric líder de la ultradreta valència també imputat per un recent 'escrache' davant de la casa de la vicepresidenta valenciana Mónica Oltra.

Càntics com 'España unida jamás será vencida', 'Catalanistes, Terroristes', 'No són magues, són fulanes' o fins i tot alguns trossos del 'Cara al Sol', van fer que es redoblessin els aplaudiments i les mostres de suport del públic assistent a les batucades, muixerangues i colles de gegants i capgrossos que obrien pas a la carrossa de les magues.

La cavalcada de 1937

Organitzada per la Societat Coral Micalet, la cavalcada pretén en aquesta segona etapa recuperar l'esperit de festivitat laica que el govern de la República va organitzar a València el 1937 als pocs mesos de la seva arribada a la ciutat després de sortir de Madrid però desposseïda de tota l'explícita propaganda política que va tenir llavors.

Ecologisme i feminisme

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

Les Magues van arribar a l'Ajuntament entre crits de 'Pau i cultura' que els ultres concentrats contestaven amb el d''Incultura' sense que quedés gaire clar què reivindicaven. A la porta del consistori els esperava l'alcalde Joan Ribó, amb qui van sortir al balcó sota els acords d'una versió de l'himne de la República. Abans, el pregoner va recordar que "rebentar un acte de nens és de poca consciència i havia actuat Pep 'el Botifarra'.

En el seu discurs, Igualtat va demanar construir una ciutat "segura on els nens i nenes puguin sortir al carrer" i també igualitària, "sense joguines sexistes". Fraternitat va dir ser també la maga de la "sororitat" i va explicar que es tractava d'una empatia entre les dones sotmeses al patriarcat. "També les criatures pateixen la violència de gènere. Nenes, no esteu soles, si una cosa no us agrada ho podeu dir i si algun dia us passa res recordeu que mai serà per culpa vostra", els va dir. També va demanar "conscienciar els nens perquè no tinguin comportaments masclistes" i va demanar un 2018 "net de masclisme". Va tancar els aplaudits parlaments Llibertat, que va demanar exercir el seu nom "per estimar qui vulguem, per viure en un món d'abraçades i somriures, que siguin més altes que tanques i fronteres".