No només Jobs va fer l'iPhone

Laurene Powell, la dona de Steve Jobs, tenia una amiga el marit de la qual era un executiu de Microsoft i quan s’ajuntaven els dos matrimonis l’home no podia resistir la temptació de fardar dels productes de la seva empresa davant el líder d’Apple. «Cada vegada que tornàvem d’una barbacoa junts el cap de setmana, ja sabíem el que passava: ens tocaria intentar alguna cosa que millorés el que havia fet Microsoft. I en una d’aquestes, li va passar pels nassos la tablet i Steve va esclatar el dilluns següent». Així ho va explicar Scott Forstall, exvicepresident de software d’Apple i responsable del desenvolupament del primer iPhone i una de les persones més pròximes a Jobs, en una conferència al Computer History Museum de San José (EUA) el 21 de juny.

  

 Però a Jobs la pesada tablet que havia llançat l’empresa del seu amic i rival Bill Gates no li agradava gens. Li recordava Newton, l’assistent personal amb pantalla tàctil que va llançar Apple en l’interregne d’absència del seu fundador (va ser acomiadat el 1985 i tornat a fitxar com a salvador el 1997): va ser el primer que va fulminar per fracàs de vendes i detestava usar el llapis com a les Blackberry o les Palm.

  

 Però el fundador d’Apple veia que la meitat de les vendes de la companyia depenien de l’iPod i tenia por del pròxim aparell que podia canibalitzar el seu best-seller. El sanedrí d’Apple (llavors Phil Schiller, responsable de màrqueting; Jonathan Ive, de disseny, Eddy Cue, de vendes, i Forstall, de software, perquè Tim Cook, actual CEO, era llavors el gestor d’operacions i costos) va veure aviat que la competència arribaria des del mòbil, ja que Nokia des del 2001 venia un telèfon amb música, el 5510, i un altre amb jocs i música, la N-Gage, des del 2003. Així que Jobs va fondre la idea de la tauleta amb la del mòbil per intentar alguna cosa amb pantalla tàctil des de la qual s’accedís a internet. Naixia el Projecte Púrpura.

    

Però dissenyar un telèfon els suposava parlar amb les operadores, i aquell era un món que Jobs detestava perquè estaven entestats a afegir tecles a qualsevol funció extra, segons expliquen Brent Schlender i Rick Tetzeli en el seu llibre Becoming Steve Jobs.

  

 Trobar l’operadora adequada també va ser un càsting dur. I van optar per Cingular «pel bon rotllo» dels executius, Stan Sigman i Ralph de la Vega.

  

 Apple exigia fer que la xarxa de telefonia –en què a més EUA anava al darrere d’Europa, que era líder en el desenvolupament del 3G-UMTS– admetés el traspàs de dades molt per sobre de les opcions d’aquell moment. Va ser una enginyera, Kris Rinne, qui va entendre la proposta d’Apple i va explicar als altres executius, amb una pissarra, com es podia implementar la resposta. «Els de jaqueta i corbata no entenien res, però va sortir Rinne, va fer uns dibuixos i va convèncer tothom de com fer-ho. Va estar fantàstica», recorda Fostrall. No era una millenial sinó una professional a punt de jubilar-se.

L’histriònic Forstall explica que quan van mostrar el prototip final els van ocultar que per a les funcions més estel·lars necessitava wifi. I com que la connexió de l’hotel on  eren era de pagament –l’enorme Mandalay de Las Vegas, al qual també es connectaven els del veí Four Seasons–, va utilitzar tota la seva persuasió per obtenir connexió gratuïta i que els executius no notessin que estaven utilitzant alguna cosa més que la seva xarxa mòbil. «Al final em va trucar el gerent preocupadíssim demanant per favor si ja podia recuperar el pagament, perquè havien hagut de desconnectar dos hotels i estaven perdent milers de dòlars».

Notícies relacionades

10 anys d'iPhone: el mòbil que ens va canviar la vida

10 anys de l'iPhone: el telèfon que va canviar el sector de la tecnologia

  

 La gestació de l’iPhone també va tenir víctimes morals. Els equips de l’anomenat Projecte Púrpura es van quedar sense vacances i amb els descansos limitats durant més de dos anys, i tenien tanta pressió que treballaven sense veure què feien els altres. Els seus caps van acabar barallats i alguns van sortir de l’empresa, explica el llibre recent de Brian Merchant The One device. Jobs, des del 2003, lidiava amb el càncer que el portaria a la tomba el 2011.