Canadà, el model educatiu que sedueix el món

Les seves escoles, situades al 'top ten' de l'informe PISA, sobresurten pel tracte equitatiu que donen als alumnes

Cada vegada més famílies espanyoles escullen el país com a destí per als estudis dels seus fills

zentauroepp37788665 canada s prime minister justin trudeau meets student hussein170324164923

zentauroepp37788665 canada s prime minister justin trudeau meets student hussein170324164923 / FRED THORNHILL

4
Es llegeix en minuts
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA

Que cap alumne es quedi enrere. Aquesta és la filosofia de l’escola al Cana-dà, un país que a l’últim informe PISA va ingressar amb totes les de la llei al top ten dels millors sistemes educatius del món. «L’educació allà és molt inclusiva, de manera que tots els alumnes d’una mateixa classe avancen junts i no hi ha estudiants que quedin despenjats pel camí», explica John Mighton, professor de Matemàtiques en aquest país i creador del mètode d’ensenyament Jump Math, pel qual ha sigut premiat internacionalment. El Canadà és una de les meques de l’ensenyament individualitzat, aquella que s’adapta als ritmes, motivacions i capacitats de cada nen i que, segons els experts, hauria de ser l’objectiu final dels mètodes d’innovació pedagògica que s’estan implantant a les aules de tot el món.

L’últim reconeixement rebut per un docent canadenc és el que el jurat del Global Teacher Prize, el popularment conegut com a Nobel dels mestres, va atorgar la setmana passada a la professora de secundària Maggie MacDonnell. El guardó d’un milió de dòlars va valorar l’extraordinària tasca que està desenvolupant MacDonnell en una petita comunitat esquimal del nord del Quebec, en la qual les condicions de vida (en ple Àrtic i sense accés per carretera, només per avió) són extremadament complicades. En aquest entorn inhòspit, en el qual l’aïllament alimenta altes taxes d’addiccions, d’embarassos precoços i de suïcidis adolescents, MacDonnell ha aconseguit que en els sis anys fa que és allà diversos dels seus estudiants hagin ingressat a la universitat.

«Ja fa uns quants anys que el Canadà va obtenint bones posicions a l’informe PISA, per això per a nosaltres l’últim informe no ha sigut realment cap sorpresa... Encara que comprenc que a fora del país hagi cridat l’atenció», afegeix Mighton, que fa unes quantes setmanes va visitar Barcelona per comprovar com funciona el Jump Math a les escoles que l’han implantat.

ESCOLES PÚBLIQUES / Ja sigui pels seus bons resultats acadèmics, per aquesta capacitat que té el sistema educatiu canadenc d’adaptar-se a l’alumne (i no al revés, com passa en molts altres llocs) o pels assequibles preus que paguen les famílies –la gran majoria dels centres són de titularitat pública–, el cert és que en poc temps el Canadà també ha despertat l’interès de moltes famílies espanyoles, que cada vegada més l’estan elegint com a destinació educativa per als seus fills.

«Hi ha una forta demanda per anar al Canadà, els últims cinc o sis anys, tant per aprendre anglès a l’estiu com per cursar-hi anys escolars sencers», corrobora Ana Pedrero, directora del departament de Curs Escolar de la consultora educativa Astex. «És un país amb un sistema educatiu de gran qualitat, equiparable als millors del món i, a més a més, estem veient que les famílies canadenques, potser perquè són culturalment més europees que les dels Estats Units, fan que l’adaptació al país per als estudiants espanyols resulti menys traumàtica i més suportable», indica Pedrero.

Els últims cursos de la secundària obligatòria (tercer i quart d’ESO) i el batxillerat són els que desperten més interès entre els espanyols que volen anar a cursar estudis al Canadà, «encara que també hi ha qui hi envia els seus fills a primària», assegura la directiva d’Astex. «Hem arribat a tramitar una inscripció per a un nen de nou anys», explica.

Els estudiants canadencs de 15 anys (l’edat a la qual es porten a terme les proves de l’OCDE) sobresurten sobretot en Comprensió Lectora, àmbit en el qual només són superats pels de Singapur. L’informe constata, a més a més, que en aquesta competència pràcticament no hi ha diferències entre anglòfons i francòfons. En Matemàtiques, una altra de les disciplines avaluades per PISA, el Canadà se situa al desè lloc de la classificació. Tant en una matèria com en l’altra avantatja Finlàndia, que és un dels principals països de referència en matèria educativa.

Notícies relacionades

SISTEMA EQUITATIU / En Ciències, els canadencs ocupen la setena posició. En aquest àmbit és en el que es constata més que els alumnes avancen a l’uníson: gairebé un 90% dels estudiants van obtenir puntuacions per sobre del nivell 2, quan la mitjana de l’OCDE és del 79%, i un 12% van arribar o van superar el nivell 5 de competències científiques, quatre punts per sobre de la mitjana dels països de l’OCDE. En conjunt, les diferències entre nois i noies o per origen cultural i socioeconòmic són pràcticament irrellevants al Canadà.

«A l’enquesta que es fa a tots els alumnes que fan les proves PISA, els canadencs destaquen sobretot com es treballa al laboratori a les seves escoles», explica Alfonso Echazarra, expert educatiu i analista de l’informe.  «No només és important el fet que hi hagi bones instal·lacions, sinó que és determinant quines activitats s’hi porten a terme. Aquesta és una de les diferències, per exemple, entre el Canadà i el Regne Unit», subratlla.