Gal·la Mora Abelaira: «No sóc ni de ciències ni de lletres, sinó de tot»

L'astrofísica Licia Verde descrivia ahir en aquesta mateixa pàgina les dificultats que troben les dones per arribar fins al final de les carreres científiques i avui és una noia a punt d'iniciar aquest camí qui exposa les seves expectatives, il·lusions i dubtes. La Gal·la té 17 anys i s'ha matriculat al doble grau de Física i Matemàtiques que imparteix la Universitat Autònoma de Barcelona, la carrera amb la nota de tall més alta: un 13,23 sobre 14. Veïna de Sarrià [a la foto], és la gran de tres germans i ha estudiat al centre Sagrat Cor. Parla anglès i francès, practica esquí i ballet, treballa com a model i d'aquí uns dies se'n va amb interrail.

'Filla' d'Hipàtia. Com la científica del s. IV, aquesta alumna del doble grau de Física i Matemàtiques es recolza en la filosofia.

-A Física i Matemàtiques us heu matriculat 14 nois i 6 noies. ¿Sabies que a la llista dels 100 científics espanyols més citats a internet només hi ha sis dones? No havia sentit a parlar d'aquest tipus de llistes, però ara mateix no em preocupa. Crec que si fas el que t'agrada, t'hi esforces i ets dels millors, és igual si ets una noia o un noi.

-¿Sempre vas saber que eres de ciències? No em considero ni de ciències ni de lletres, sinó de tot. Tinc facilitat per als números, però m'encanta la filosofia i la literatura. Em mou el coneixement en general.

-¿I per què vas triar Física i Matemàtiques? Fins als 15 anys em pensava que tindria una empresa, perquè no m'agrada que em diguin què he de fer. Però a primer de batxillerat vaig tenir un professor de física, David Bote [avui alcalde de Mataró], que em va enganxar. Em va despertar la curiositat per la part teòrica, la que explica com funciona el món, i també vaig descobrir que m'atreia la teoria de les matemàtiques. El meu professor de matemàtiques, Joan Carles González, em va animar a cursar la doble titulació.

-Matrícula d'honor a primària, un 10 de batxillerat i una mitjana final de 13,34. ¿Has fet un test d'altes capacitats? No sóc superdotada. Crec que sóc intel·ligent i m'esforço molt, dedico moltes hores a estudiar i per això obtinc resultats. Sóc molt estricta amb mi mateixa. Sempre apunto al 10, però si trec un nou tampoc em suposa cap trauma.

-¿Com s'imagina d'aquí cinc anys? M'agrada la investigació, però no descarto res, fins i tot que aquesta carrera no m'agradi i pugui canviar a filosofia.

-¿Deixaria una carrera que no té atur per una altra que tothom s'encarrega de dir que no té sortides professionals? ¿Per què no? Mai em tanco a res. Tant de bo pogués fer un triple grau de física i matemàtiques amb filosofia, però de moment no existeix. Que una carrera tingui més sortides que una altra no ha sigut un factor decisiu per triar els meus estudis. Jo animaria tothom a estudiar el que li agradi més.

-Si arriba a deixar la carrera de física i matemàtiques per fer filosofia segur que als seus pares els dóna un disgust. Bé, sempre puc fer filosofia després. Però han sigut ells els que m'han inculcat que si estudies el que t'agrada i t'hi esforces, segur que trobes la manera de guanyar-te la vida. Tinc llibertat total per estudiar el que vulgui.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

-¿Quin és el seu filòsof favorit? Nietzsche, perquè m'obliga a pensar. Té una frase que diu: «Les conviccions són més enemigues de la veritat que les mentides».

-Nietzsche és el filòsof favorit dels adolescents. ¿Ah sí? Personalment sempre parteixo del pensament confús. Jo dono autoritat al coneixement científic, ¿però fins a quin punt la ciència està influïda per la subjectivitat humana? Em passaré els pròxims cinc anys estudiant física i matemàtiques, ¿però segur que aquests coneixements són veritat?