Anar al contingut

Els testimonis

L'Albera confinada

Els veïns de Sant Climent es van congregar al carrer malgrat la recomanació oficial de no abandonar casa seva a causa del foc

CRISTINA BUESA / Sant Climent Sescebes

Imatges i comentaris dels veïns de lincendi a Boadella dEmpordà / JORDI RIBOT

El núvol taronja era ben visible des de qualsevol punt de l'Empordà. A primera hora de la tarda la pluja de cendres arribava fins a 60 quilòmetres més al sud, cosa que vaticinava que la tramuntana causaria problemes seriosos. I així va ser. El foc viu era entre la Jonquera i Capmany en aquell moment però la força del vent va fer recomanable de seguida que es prenguessin mesures als petits municipis que hi ha al peu de la serra de l'Albera.

Terra d'oliveres i vinya, les carreteres locals que connecten Garriguella, Rabós, Mollet de Peralada, Espolla, Masarac i Sant Climent Sescebes van quedar ràpidament tallades pels Mossos d'Esquadra. L'ordre: confinament. O sigui, els veïns d'aquesta zona s'havien de quedar a l'interior de les cases amb les portes i les finestres tancades i barrades.

«Per aquí no ha passat ningú a avisar que ens havíem de tancar a casa», recriminava una resident de Sant Climent, la Núria, mentre es rascava violentament l'ull on li havia entrat alguna cosa. La majoria de transeünts que cap a les sis de la tarda miraven amb angoixa el cel eren veïns de la pròxima localitat de Capmany, on les flames havien afectat el terme municipal. Com la família Alemany.

Pare, mare, fill i una àvia, repartits en dos cotxes, es movien nerviosos al costat de la carretera GI-603, pendents del mòbil i dels comentaris dels coneguts i de les persones que acabaven d'arribar. «Aquí estem acostumats al vent, però aquest foc d'avui és desproporcionat i violentíssim», comentava el pare, el Josep. «Des del 1986, des del 1986», repetia l'àvia octogenària, com si amb la reiteració revisqués el que va passar llavors, i a continuació encaixava amb paciència que els esperaven unes quantes hores de desconcert.

El comunicat dels arribats

«La Paulina, a la casa de la Paulina sembla que sí que li ha tocat el jardí», anunciava un. «I hi ha un bomber mort», deixava anar una altra. La gent de l'Albera és conscient del seu aïllament, cosa que explica certa pàtina de desconfiança en les ordres que arriben de l'exterior. És al costat de Figueres; al costat de la Jonquera, de França; al costat de la costa, de Llançà… però també allunyats de tot. Per això l'ordre de confinament es va prendre amb cert escepticisme i molts comentaven la situació al mig del carrer.

Només la insistent tramuntana i els brins de vegetació que impedien veure res amb normalitat van fer que molts veïns entressin a les cases, de manera que amb el pas de les hores Sant Climent es va anar buidant. «¿Ja podem tornar? ¿Els Mossos deixen passar?», preguntava Jordi Alemany a Víctor Ledesma, amb poques ganes de conversa. Aquest últim va intentar tornar a Capmany però va tornar al cap de 10 minuts.

Amb els gossos de totes les cases encomanant-se els lladrucs els uns als altres, a la plaça de Carles Cusí se succeïen les tertúlies amb els habituals comentaris crítics amb els serveis d'emergències. Un tot terreny groc d'una Agrupació de Defensa Forestal, com si s'hagués donat per al·ludit, va passar en aquell precís moment per la carretera a tota velocitat seguit d'un camió petit dels Bombers. Acaben d'anunciar que hi ha un altre focus de foc a Portbou. L'Albera, atacada per davant i per darrere.

Cafeteria bulliciosa

«Nosaltres tenim el fill de Torres enfilat a la muntanya i ja ens ha dit que segons com vegi bufar el vent i què facin les flames ens avisarà», comentava jocosa l'Anna Maria. Una altra vegada la desconfiança de Sant Climent, abonada a més a més pels anys de convivència amb la base militar, que durant dècades va servir de caserna a joves que feien el servei militar però on actualment només queden uns centenars de professionals que pràcticament no es relacionen amb els habitants del poble.

A la mateixa plaça, la cafeteria La Societat sí que va fer de centre d'operacions, amb el canal 3/24 del televisor posat a tot volum per informar-se minut a minut del que passava al darrere de les muntanyes. Molts estrangers, sobretot francesos i alemanys procedents del càmping de Capmany, cremaven l'angoixa en els entrepans d'un pam que els van servir. I un home gran els avisava: «Comenten que les flames s'ho han carregat tot, que les bombones de càmping gas saltaven pels aires. Hauran de dormir al poble».

0 Comentaris