Anar al contingut

L'envelliment de la professió accelera l'escassetat de metges

Uns 9.000 facultatius de totes les àrees es jubilaran a Catalunya abans del 2028

No hi ha doctors a l'atur, però sí amb contractes precaris i sous mileuristes

Àngels Gallardo

Diverses infermeres, al servei durgències del Clínic de Barcelona.

Diverses infermeres, al servei durgències del Clínic de Barcelona. / DANNY CAMINAL

L'escassetat de facultatius de gairebé totes les especialitats en la xarxa sanitària de Catalunya, pública i privada, va quedar oculta en els anys centrals de la crisi, entre el 2010 i el 2014, període en què els hospitals van aprofitar jubilacions i morts per reduir plantilles, i, igual que als centres d'assistència primària (CAP), no hi va haver personal substitut quan metges i infermeres es posaven malalts o feien vacances. La incipient reanimació del sistema sanitari, missió que el conseller de Salut, Antoni Comín, lidera amb més entusiasme que mitjans, ha tornat a la realitat, empitjorada, l'antiga falta d'especialistes, sobretot, de cirurgians amb perícia en l'ús de la nova tecnologia endoscòpica.

El problema creix a mesura que s'acosta la data de jubilació de la prolífica generació de professionals de la medicina que van néixer a Catalunya entre 1955 i 1965, més de 9.000 metges que deixaran de treballar en el pròxim decenni. Entre el 2018 i el 2028 aquests facultatius arribaran als 65 anys [edat màxima autoritzada als centres de l'Institut Català de la Salut (ICS) si no s'és docent universitari] o als 69, i sortiran del sistema, sense que la reposició que ofereixen les facultats de Medicina, i les places de metges interns residents (MIR) que els especialitzen, compensin les absències.

L'any que ve, es jubilaran a Barcelona 496 especialistes, indica un estudi del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), entitat que està alertant de la proximitat al precipici. El COMB compta amb 32.714 metges col·legiats -3.546 ja jubilats-, un 85% dels 40.500 que exerceixen a Catalunya.

"No hi ha metges a l'atur -assegura Marc Soler, director corporatiu al COMB-. El que tenim és precarietat, metges desincentivats i desmotivats". I la situació no millora, afegeix Soler. "La meitat dels metges joves que treballen en aquests moments als hospitals catalans firmen fins a 15 contractes a l'any: són eterns eventuals, amb retribucions mileuristes". L'escassetat és general. "Falten anestesiòlegs, cirurgians digestius, otorrinos, oftalmòlegs, pediatres, psiquiatres -enumera Soler-. La perspectiva immediata ens preocupa".

¿TORNAR A LA IMPORTACIÓ?

El 2008 els col·legis de metges catalans van importar metges especialistes des de Colòmbia i l'Argentina -el criteri de selecció el va marcar la universitat on s'havien format-, una opció que en aquests moments no sembla factible.

La formació MIR, el sistema d'especialització dels metges a Espanya, és altament valorada a la resta del món, cosa que explica que en aquests períodes formatius i pràctics -de fins a cinc anys, sempre en hospitals- abundin els metges de Sud-amèrica o de la resta d'Europa. "Venen a formar-se, però, a l'acabar, se'n van -adverteix Olga Pané, gerent de l'Hospital del Mar-. El sou d'un metge a Xile, el Brasil, Colòmbia o l'Argentina dobla el que cobra aquí un facultatiu".

No poden competir. Per això ha baixat la proporció de metges estrangers que es col·legien a Barcelona, pas imprescindible per exercir aquí. Un 36% dels facultatius que es van inscriure al COMB el 2016 eren estrangers -molts de Veneçuela i de la resta de Sud-amèrica-, lluny del 55% de fa un decenni. Un altre 25% procedien de la resta d'Espanya.

El COMB advoca perquè es concendan més places de MIR per a Catalunya -ara acaben aquesta formació uns 800 metges a l'any- i proposa que se suavitzin les limitades xifres d'admissió a les facultats de Medicina. "Tres de cada quatre estudiants que aspiren a formar-se com a metges, no ho aconsegueixen -assegura Soler-. Tenim un sistema de formació inflexible que no respon a les necessitats del sistema". 

0 Comentaris