L'obstinació de Puigdemont frustra el pla de legislatura del PDECat i ERC

La proclamació de la república catalana, el 27 d'octubre de l'any passat, no va tenir cap efecte real. El Govern va aplicar l'article 155 amb el suport del PSOE i de Ciutadansarticle 155 per agafar les regnes de la Generalitat gairebé sense oposició. Els grans partits independentistes van preparar llavors un gir lent cap a altres vies, que es va plasmar en el cas d'ERC en un programa electoral que apostava pel diàleg i en el cas del PDECat en una abjuració pública de les sevesrelacions perillosesamb la CUP. Però en això va arribar Carles Puigdemont i va posar de cap per avall totes aquestes estratègies.

L'expresident de la Generalitat va sorprendre tothom quan va anunciar, en contra del que feia dos anys que deia i ja des de Brussel·les, que es volia presentar a la reelecció. Els primers sorpresos van ser els principals dirigents del PDECat que, no obstant, van acabar transigint amb deixar mans lliures a Puigdemont per elaborar una candidatura sota la marca de Junts per Catalunya i amb un pes relatiu del partit.

La coordinadora general del PDECat, Marta Pascal -que va rebutjar formar part de la llista-, i altres líders van veure com el projecte de Puigdemont creixia a les enquestes sota la premissa de continuar amb el xoc amb l'Estat que va protagonitzar l'anterior legislatura. Quan, el 21-D, van constatar que JxCat guanyava ERC com sempre i mantenia l'hegemonia en l'àmbit independentista, van constatar que tenien un problematenien un problema: el que busca l'expresident és el contrari del que ells creuen que li convé ara a Catalunya.

Desconcert al PDECat

Des de la nit electoral, Puigdemont i el seu entorn a Brussel·les estudien vies per complir la promesa que van fer als seus votants, i que es va convertir en l'únic reclam de la seva campanya: que tornaria per exercir de president. Al PDECat no descarten que ho faci; en realitat, Puigdemont fa mesos que va per lliure i que desconcerta el seu partit.

"No vol sentir parlar de plantejaments que el deixen com una reina mare", amb un càrrec simbòlic i amb nul·la capacitat d'influència en el dia a dia polític, constataven aquesta setmana des del partit. No obstant, el fet que Puigdemont publicités aquest divendres una pàgina web en què parla de "Govern de la República" en comptes de "Govern legítim" "Govern de la República" per referir-se al que representen tant ell com la resta de fugits de Brussel·les podria ser un pas en aquesta direcció.

Obligats a esperar que el president cessat prengui una decisió definitiva, en el partit no descarten que el desenllaç arribi en l'últim minut. El pacte entre el PDECat i ERC per mantenir la majoria independentista a la Mesa del Parlament -que, de rebot, avorta una de les idees de l'entorn de Puigdemont, la d'instar els diputats independentistes a boicotejar la constitució de la Cambra- amplia el marge fins al final de gener.

Junqueras demana "pensar a llarg termini"

“El 2010 hi havia 10 diputats independentistes, ara n'hi ha 70”. Aquesta és una de les reflexions que Oriol Junqueras ha llançat als simpatitzats del seu partit mirant de contextualitzar el creixement de l'independentisme i, al mateix temps, acabar amb certa ansietat que acompanya el moviment. “No tingueu por de pensar a mitjà i a llarg termini”, ha apuntat en alguna ocasió el líder republicà. Més enllà de l'ara mateix hi ha vida, ve a explicar Junqueras.

Traduït tot això a l'actualitat i a la legislatura que ha de començar, ERC, ja abans de la campanya electoral, ha apostat per un període de certa tranquil·litat. El temps de les declaracions solemnes del Parlament en defensa del dret a decidir o de la pròpia independència és un treball que ja està fet i que no es perd.

Ara el que toca, segons els republicans, és construir l'edifici de la república, dotar-la d'un aire que sigui, a la vegada, ben diferent del que és l'Estat i, també, atraient per a un sector de l'electorat que no sent cap emoció amb la visió d'una estelada. Es tracta de convèncer una part d'aquest 52,5% dels votants catalans que no van optar per cap papereta independentista el 21-D.

La via elegida per ERC per a la construcció de la república i la seducció de l'electorat reticent són les polítiques socials. No només perquè ERC es defineixi d'esquerra, sinó perquè d'aquest 52,5%, és el 7,46% dels comuns el, en principi, més procliu d'atendre a les raons socials.

Més soroll i més imputats

Notícies relacionades

Puigdemont ignora les peticions de realisme de PDECat i ERC

Polítics contra bones polítiques

¿I com encaixa tot això amb Puigdemont? No és que els republicans tinguin una idea exacta del que pretén l'expresident, més enllà de voler el palau de la Generalitat. Però només amb aquest moviment s'augura almenys un inici de legislatura sospitosament semblant al final de l'anterior. Més soroll i més acció judicial. I més imputats.

Cosa, sobretot això últim, que ERC, amb el president (Junqueras), la secretària general (Marta Rovira), el que estava cridat a grans coses (Carles Mundó) i els rutilants fitxatges estrella (Carme Forcadell i Raül Romeva) involucrats en processos judicials no es pot permetre. La renovació generacional no és una reproducció per espores.