Euskadi abaixa impostos després de la millora de la Quota basca

L'aprovació ahir al Congrés del Concert i la Quota basca per al quinquenni 2017-2021 aplana l'aprovació dels Pressupostos del 2018 del Govern de Mariano Rajoy amb el suport del PNB, i alhora va provocar incendis en governs autonòmics tant del PP com del PSOE, recelosos de l'avantatjós finançament d'Euskadi.

La millora de la Quota va coincidir, a més, amb un acord entre el PNB i el PSE per rebaixar l'impost de societats a Euskadi amb l'objectiu de guanyar-se el suport del PP als Pressupostos bascos. El pacte, aconseguit poques hores abans de l'aprovació de la Quota al Congrés, estableix una rebaixa del tribut per a les grans empreses del 28% al 24% els dos pròxims anys, (dos punts cada any), segons Diario Vasco. El tipus de les pimes baixarà del 24% al 20%. Així, l'impost de societats a Euskadi tornarà a ser més baix que a la resta d'Espanya, on és del 25%.

"Jo no faré demagògia sobre el concert basc, que és un precepte constitucional. Però sí que crec que és raonable que a la resta de presidents autonòmics se'ns expliqui com s'arriba a les quanties de la quota, és a dir, a les quanties que el Govern basc ha de traslladar al central”, ha dit el president gallec, Alberto Núñez Feijóo (PP), anant fins i tot més enllà de les queixes socialistes dels últims dies.

Picabaralla a compte del “cuponazo”

Amb els únics vots en contra de Ciutadans i Compromís, el ple del Congrés ha aprovat les lleis per les quals Euskadi haurà de retornar a l'Estat cada any 1.076 milions d'euros (1.300 milions inicials, menys 224 de polítiques actives d'ocupació) després d'haver recaptat els seus impostos. PP, PSOE, Podem, PNB i Grup Mixt ha votat a favor dels projectes de llei, tramitats de forma directa i en lectura única, sense possibilitat d'admetre esmenes parcials.

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha hagut de sentir atacs molt durs de tots els altres grups pel seu "oportunisme" i les seves crítiques als "privilegis" del que ell havia batejat com "el cuponazo" a favor del País Basc.

Segons Rivera, la Quota basca permet que "la segona comunitat autònoma més rica en renda per càpita sigui subvencionada en el 30% per la resta dels espanyols". "No farem pagar a la resta dels ciutadans els seus tripijocs polítics amb els nacionalistes bascos", ha dit Rivera des de la tribuna del Congrés, abans de denunciar el "tripijoc" i les "martingales" davant el ministre Montoro.

El portaveu del grup valencià Compromís, Ignasi Candela, ha justificat el seu vot en contra pel desig d'"un sistema de finançament per a tots sense cap mena de privilegi".

Negociació pressupostària amb el PNB

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha defensat els dos projectes de llei sota l'atenta mirada del conseller d'Hisenda basc, Pedro Azpiazu, i del president del PNB, Andoni Ortuzar, des de la tribuna de convidats. "Quan hi ha lleialtat i respecte a les institucions qualsevol acord és possible", ha dit el ministre abans de destacar que el pacte “és bo per al País Basc i per a l'estabilitat política i econòmica del país”.

No en va, l'aprovació de les lleis basques aplana el camí perquè el PNB acabi donant suport al GovernPNB central per a l'aprovació del pròxim projecte de llei de Pressupostos de l'Estat del 2018. "Fins al gener no començarem a parlar del tema", ha dit la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Ortuzar ha deixat clar que el PNB no començarà a negociar els Pressupostos fins que s'acabi l'“excepcionalitat jurídica i política” a Catalunya i això no serà abans de les eleccions del 21-D i que finalitzi l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.   

Sistema de règim comú

Per frenar els recels, el ministre Montoro s'ha compromès a impulsar la negociació del nou model de finançament autonòmic per a les comunitats de règim comú amb l'objectiu de poder arribar a un acord polític "els primers mesos del 2018".

El portaveu socialista, Pedro Saura, s'ha mostrat obert a aquesta negociació després d'haver criticat la "desídia" i la "nul·la voluntat política" del Govern del PP d'haver impulsat la reforma el 2017, tal com es va comprometre Mariano Rajoy davant la Conferència de Presidents a principis d'any.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

El contrast entre aquest retard i l'aprovació exprés de la Quota ha enervat alts representants autonòmics, tant del PP (Galícia, Castella i Lleó) com del PSOE (València, Andalusia, Aragó, Astúries, Extremadura i Castella-la Manxa) que, a més, han censurat la falta de transparència en la tramitació i han expressat dubtes sobre els càlculs de la quota.

.