Anar al contingut

EL DESAFIAMENT INDEPENDENTISTA

Els mediadors neguen les amenaces de "sang als carrers" després de la DUI

Urkullu, el Síndic de Greuges i l'arquebisbe de Barcelona desmenteixen l'acusació de Rovira al Govern central

ERC defensa la seva número dos i s'escuda en declaracions de Cospedal i Casado

Aitor Ubarretxena / El Periódico

mediadores

periodico

Els tres mediadors presents en les reunions del Govern de la Generalitat prèvies a la declaració unilateral d'independència (DUI) del 27 d'octubre, el 'lehendakari', Íñigo Urkullu; el Síndic de Greuges i l'arquebisbe de Barcelona, han desmentit que en les trobades es parlés explícitament d'una resposta de "violència extrema amb morts als carrers" per part del Govern central, tal com va expressar la secretària general d'ERC, Marta Rovira. Esquerra, per la seva banda, s'ha reafirmat en el que va dir la seva número dos i ha afegit que aquestes informacions, a més, coincideixen amb el que van expressar al seu dia, abans de l'1-O, diversos càrrecs del PP i de l'Executiu de Mariano Rajoy.

En concret, el portaveu republicà, Sergi Sabriàha al·ludit al vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado, que va afirmar que el president de la Generalitat cessat, Carles Puigdemontpodia acabar "com Lluís Companys", en al·lusió al president que va morir afusellat. Sabrià també ha recordat que la secretària general del PP i ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, va recordar en un acte que l'Exèrcit tenia la missió de garantir la sobirania i la integritat territorial d'Espanya.

Fonts de la Lendakaritza han assegurat a EL PERIÓDICO que Urkullu no va tenir coneixement, en el transcurs de les seves tasques de mediació entre l'Executiu espanyol i el Govern català, que l'Estat hagués amenaçat amb "morts al carrer" si culminava el procés cap a la independència. D'aquesta manera, des d'Euskadi queden en entredit les declaracions de Rovira.

L'entorn del 'lehendakari' ha sigut categòric al rebutjar que tinguessin el més mínim coneixement d'una amenaça d'aquesta envergadura. De fet, Urkullu ha defensat que es va estar "molt a prop d'una solució" a la crisi institucional a Catalunya. I tant el Govern basc com el PNB han admès que estaven convençuts que el Govern català convocaria eleccions anticipades i evitaria la DUI, una decisió que finalment es va alterar en l'últim minut amb la consegüent sorpresa i decepció dels nacionalistes bascos.

Per la seva banda, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha descartat que avisés el Govern cessat en aquests termes, sortint al pas de les informacions publicades pel diari 'Ara', que asseguraven que el Síndic disposava d'informacions que apuntaven cap aquest escenari. Ribó ha volgut matisar les seves paraules i, en una entrevista a Catalunya Ràdio, ha assegurat que únicament va parlar de "contundència".

Ribó ha assegurat que durant l'única reunió a què va assistir va advertir al Govern que "determinats moviments per part de les institucions catalanes podrien provocar una reacció contundent de l'Estat", de la mateixa manera que la "gran majoria" dels mediadors que van assistir a aquestes reunions van fer. A continuació, ha negat que sustentés aquestes advertències en informació directa de l'Estat.

Els aclariments del 'lehendakari' i del Síndic coincideixen amb el desmentiment del cardenal arquebisbe Juan José Omella, que ha negat "categòricament" que en l'intent de mediació entre el Govern català i el central abans de la DUI s'advertís de violència de l'Estat. En un breu comunicat de l'Arquebisbat de Barcelona, Omella nega "les notícies aparegudes en diversos mitjans de comunicació sobre les informacions de violència d'Estat, en cas que el Govern de la Generalitat hagués fet una DUI".

La CUP hi insisteix

La cap de llista per Lleida de la CUPMireia Boya, mentrestant, ha assegurat que la seva formació va ser advertida que podia ser acusada d'hipotètics atemptats que es produïssin a Catalunya: "Se'ns podia acusar d'algun atemptat amb morts al carrer". Boya, per tant, ha confirmat la versió de Rovira i d'acord amb els desmentiments provinents de l'Executiu de Rajoy, s'ha preguntat si això significa "que l'Estat abandona la via violenta".

0 Comentaris
cargando