ERC i el PDECat aposten ara per no fixar terminis per a la independència

Després de l'autocrítica i la flagel·lació, l'independentisme emprèn la següent fase del procés intern de digestió del que ha passat les últimes setmanes. S'imposa, tant al PDECat com a ERC, el propòsit d'esmena, cosa que serà visible en els programes electorals que aquests dies estan redactant. Aquesta esmena no serà a la totalitat, és a dir, les dues forces mantindran l'esperit i l'objectiu independentista en aquests programes. Això sí, s'han acabt els fulls de ruta i els terminis temporals.

Els terminis autoimposats van ser fruit de la tendència que va adoptar l'independentisme de pensar que l'objectiu, la secessió, estava únicament a les seves mans. Que si l'Estat s'avenia a negociar, millor, però que tot depenia dels partits i del Parlament, en definitiva, dels ciutadans de Catalunya.

Els 27 dies transcorreguts entre el referèndum de l'1-O i la declaració d'independència, i la consegüent aplicació de l'article 155 de la Constitució, van treure l'independentisme del seu error. La via unilateral, si es vol no violenta, com es vol, és impossible. Amb la brutal actuació de les Forces i els Cossos de Seguretat de l'Estat en les cinc primeres hores del referèndum n'hi va haver prou per acabar amb aquest ‘modus operandi’. El cessament del Govern i la convocatòria de les eleccions per part de Mariano Rajoy van mostrar la feblesa catalana i el silenci de la Unió Europea, quan no va explicitar el seu suport al Govern espanyol, la seva soledat.

Més amunt no es pot volar unilateralment

Així, sense temps per pair-ho, els partits independentistes ideen ara el nou cimbell amb què anar a les eleccions del 21-D, partint de la base que la via unilateral ha donat tot el que podia donar. El Parlament ja ha proclamat la República, així que més amunt no pot volar.

Així ho entén, per exemple, el PDECat, que afirma que prepara el programa electoral “amb un nou llenguatge”, sense terminis i sense prometre proclamacions determinades. No. Ara es tracta de defensar la recuperació de les institucions. I, evidentment, la sortida dels reclusos de la presó i la fi de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

En tot cas, insisteixen les fonts consultades, es tracta de girar full i donar un nou missatge al conjunt de l'independentisme. Sense abandonar l'objectiu final de la independència de Catalunya però modulant molt les promeses i els terminis. No és estranya a aquesta posició l'autocrítica que ha anat aplicant durant els últims dies el mateix PDECat.

El perfil ideològic

D'altra banda, la intenció inicial de la direcció del partit, en el primer any i mig de rodatge com a substitut de Convergència, era la de marcar perfil ideològic. És a dir, diferenciar-se de manera evident del que ha sigut en aquesta legislatura l'aliat parlamentari fonamental, la CUP. Aquesta era la intenció de Marta Pascal, i així ho ha expressat en més d'una conferència pública. Es tractaria de destacar que el partit està al centre polític, allunyat dels comuns i de Podem, i per descomptat dels anticapitalistes de la CUP. Això és possible mitjançant propostes en matèria d'economia, o en relació amb la col·laboració publicoprivada en àrees com l'educació.

Una altra cosa serà que l'excepcionalitat del moment i la transversalitat que Carles Puigdemont vol imprimir a la candidatura, cosa que portaria novament el partit a haver de diluir molt les propostes perquè siguin assumibles per candidats de perfil més progressista. És per això que queda en suspens la concreció de determinada política, que és el que el PDECat volia subratllar per retornar a les bases la satisfacció de recuperar l'espai propi i no haver de cedir en relació amb Esquerra i la CUP com ha passat al llarg de la legislatura que ara s'ha acabat.

Mandat democràtic

A ERC, més enllà de l'exigència de l'alliberament dels presos i de la derogació del 155, es busca la fórmula màgica que permeti combinar el realisme de la situació viscuda, de l'actuació de l'Estat, amb l'anhel independentista. “Es persegueix obtenir un mandat democràtic molt clar”, és a dir, una majoria secessionista, “que serà traslladada als principals actors internacionals”. La diferència en el camp internacional és que, com va apuntar Oriol Junqueras en la carta de dimecres, la qüestió catalana ocupa, ara sí, el centre de l'escena.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

En paral·lel, aquest mandat democràtic que s'entendrà com un suport a la proclamació feta el 27 d'octubre, obrirà pas a l'aplicació de mesures concretes de definició del nou país. Totes legals. Per exemple, el procés constituent, la renda garantida de ciutadania i, fins i tot, la reforma horària. “Es tracta de generar grans consensos que ampliïn, per la via dels fets consumats, el perímetre de ciutadans favorables a la república”.

Un altre aspecte important dels programes del PDECat i ERC serà aquests punts en comú que permetin construir el relat del front unitari. Encara que aquest front naixerà amb algun punt de desacord, per exemple, el que ha expressat aquest dijous Artur Mas, que ha retret als republicans que hagin “deixat sol” Carles Puigdemont al no compartir llista amb ell. Per l'expresident no té sentit que Puigdemont, al capdavant de Junts per Catalunya, i Oriol Junqueras, d'ERC, concorrin en llistes separades, competint entre ells, mentre hi ha mig Govern cessat a la presó i l'altre mig a Brussel·les.