El bombardeig feixista de Durango arriba als tribunals

Entre el 31 de març i el 4 d'abril de 1937, durant la guerra civil espanyola, la població biscaïna de Durango va ser bombardejada intensament per l'Aviazione Legionaria italiana de Benito Mussolini. Aquesta acció bèl·lica es va enquadrar en l'ofensiva del Front del Nord que van realitzar les tropes denominades nacionals. Un dels objectius era provocar el terror entre la població. El balanç va ser de més de 300 morts, centenars de ferits i un bon nombre d'edificis destruïts. L'Ajuntament de Durango ha presentat aquest dimarts una querella per un crim de lesa humanitat, la responsabilitat del qual no prescriu, contra 46 aviadors, entre ells un tinent coronel, de l'esquadrilla italiana.

La querella redactada per l'advocada catalana Anaïs Franquesa sosté que l'Ajuntament de Durango ostenta la legitimació activa per poder exercir com a acusació perquè els bombardejos de l'aviació italiana a les ordres de Mussolini van fer malbé, almenys, 321 edificis, dels quals una desena eren municipals, entre ells l'escola i la casa consistorial. A més, van morir uns 336 veïns de la localitat i moltes de les seves propietats van resultar danyades. Les bombes també van impactar en tres esglésies i dos convents.

La querella concreta que els fets denunciats han sigut contrastats a partir de la documentació oficial que hi ha a l'Arxiu General i Històric de l'Aire de Villaviciosa de Odón (Madrid), a l'Ajuntament de Durango i a l'Ufficio Storico d'Operaciones Militari Spagna amb seu a Roma. Com a prova pericial, s'aporta un informe realitzat per l'historiador Jon Irazabal, de l'Associació Gerediana Elkartea.

L'escrit argumenta que el bombardeig es va desenvolupar en "el marc d'una intervenció estrangera il·legal sense que mediés cap declaració de guerra" per part d' Itàlia. La major part dels civils van morir quan estaven assistint als oficis religiosos celebrats a primera hora del matí. Entre les víctimes hi va haver un sacerdot i 11 monges de clausures. Es calcula que l'aviació feixista va llançar sobre la població basca 281 bombes amb 14.840 quilos d'explosiu. L'atac va ser portat a terme per diverses esquadrilles de l'aviació italiana. Dues tenien base a Sòria i eren conegudes amb el sobrenom de Pipistrelo. La tercera, la de caces, a Agoncillo (Logronyo), i se la denominava La Cucaracha. Aquesta acció bèl·lica, segons la querella, va ser una de les pioneres en la utilització d'avions per bombardejar nuclis urbans. Poc després, el 26 d'abril, es va produir el bombardeig de Gernika.

"LES ALARMES QUE AVISEN ELS SEUS HABITANTS"

La querella relata de forma detallada cada una de les incursions aèries, des de l'hora en què es van produir fins als avions que hi van participar. "Cap a les 8.30 hores els tres bombarders que persisteixen i els nou caces que els escorten s'aproximen a Durango iniciant el bombardeig de la mateixa. Minuts abans han sonat a la població les alarmes que avisen els seus habitants de la presència dels avions". Així es descriu un dels episodis.

L'advocada sosté que el fet que l'Estat italià no hagués declarat la guerra a la República espanyola "va comportar la utilització de noms en clau dels aviadors i els comandaments d'aquests i l'ocultació de les matrícules dels aparells". Al seu entendre, aquesta actuació és "una mostra clara" de la il·legalitat de l'acció.

En el procés "continuat" de bombardejos sobre territori biscaí es "va experimentar" amb un nou tipus de tècnica: la saturació. És a dir, després del primer atac, surten els veïns i els serveis d'emergències a socórrer els supervivents. I en aquell moment, és quan es produeix la segona onada amb l'objectiu de "generar incertesa i els llaços de solidaritat entre la comunitat". Aquesta classe de bombardejos, agrega la querella, només busca un objectiu: "la població civil". A més, segons la llum de la documentació trobada, es van utilitzar bombes incendiàries de 20 quilos. Després d'una d'aquestes accions, uns pilots van anotar: "El bombardeig de Durango executat per la nostra esquadrilla, amb una escorta d'aparells de caça, és extremadament mortífer. El blanc resulta cobert per les bombes".

EL CAS DE BARCELONA

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Cinc (insòlits) dies d’abril

En els seus arguments jurídics, la querella recull la decisió de l'Audiència de Barcelona que va ordenar a un jutjat obrir una investigació per atacs aeris de l'aviació italiana sobre la població de la capital catalana durant la guerra civil. El tribunal va considerar que són fets d'"extrema gravetat" i els qualifica d'"un assaig de mecanismes d'aniquilació de la població civil" executats per un "exèrcit estranger" que no era part "en el conflicte desencadenat a Espanya". Així, va entendre que l'actuació de l'aviació italiana podria enquadrar-se en els delictes de lesa humanitat.

L'Ajuntament de Durango també esgrimeix la violació de la legislació internacional i cita diverses resolucions judicials. La querella ressalta que els bombardejos de Durango van ser "producte d'una manifesta acció il·legal i desproporcionada o excessiva" comesa per responsables militars o governamentals italians en "connivència" amb les autoritats comandades per Francisco Franco. Al seu entendre, hi va haver un "patent menyspreu" per la vida dels habitants de la població biscaïna. El consistori reclama la declaració dels querellats, que podria realitzar-se a través d'una comissió rogatòria a Itàlia.