Anar al contingut

Carta oberta

28 de novembre, compromís per la independència

Jordi Fàbrega
DELEGAT DE LA GENERALITAT A LA CATALUNYA CENTRAL

La sentència del Tribunal Constitucional, la resposta ciutadana multitudinària clamant per la independència el 10-J, les més de 500.000 persones que hem participat en les consultes sobre la independència en més de 450 municipis han marcat un abans i un després al nostre país. El debat sobre la independència és present en el conjunt de la societat i de les opcions polítiques.

Vivim en un context de crisi econòmica sense precedents, agreujat per una retallada de la despesa pública que afecta seriosament les polítiques socials. L'atur afecta ja el 16%, de la nostra societat, el 18% de la població viu al llindar de la pobresa, les administracions del nostre país viuen en una situació d'asfíxia econòmica. La disminució de la recaptació directa, però sobretot l'espoli fiscal depredador que ens imposa Espanya i que ens substrau el 10% (PIB) de la riquesa que generem cada any, i que mai retornen en forma de serveis al principat de Catalunya. De cada 10 anys que treballem, un el dediquem a pagar uns impostos a un Estat que no ens dona cap contraprestació a canvi. Això, en un context de crisi econòmica i de decisió unilateral per part de l'Estat, d'aplicar retallades en els drets socials i laborals als nostres pensionistes, els nostres treballadors públics, privats i autònoms.

Pensin i reflexionin; hi ha una sentència del Tribunal Suprem alemany davant la reclamació del land de Baviera que havia de pagar més del 4% del seu PIB al Govern central alemany, i el tribunal suprem va resoldre que cap land d'Alemanya podria aportar més enllà de 3,6% del seu PIB al Govern central, ja que posava en perill el desenvolupament mateix del territori propi, nosaltres paguem el 10%, la pregunta és, què podríem fer els catalans i catalanes amb aquest 10% que deuen ésser uns 18.000 milions d'euros l'any 2010? I no només les coses que podríem fer, sinó de les coses imprescindibles que deixem de fer (en recerca i posicionament econòmic del país, infraestructures, integració social...) de forma que la seva manca determina la nostra mort econòmica per combustió lenta que es combina amb l'ofensiva judicial, política i mediàtica en el flanc sociocultural i identitari.

Catalunya viu immersa en una situació difícil a nivell social i de crisi de valors, desapareix la cultura de l'esforç i estem ofuscats entre el desànim i el català emprenyat, però a sobre no tenim la capacitat de poder decidir sobre el nostre futur per nosaltres mateixos. Constantment estem supeditats als designis de l'Estat central, és en aquest context que cal més que mai superar el marc autonòmic i afrontar sense renúncies i decididament la via de la nostra independència nacional. No sols per consciència nacional, sinó també per sentit comú i aquí no sols hi hem de treballar els independentistes, sinó sobretot els que no ho són.

L'independentisme és també social, hem d'acceptar amb normalitat que la llengua castellana també és la llengua pròpia de moltes persones del nostre país, que hi pot haver ciutadans que tinguin sentiments vers Espanya i alhora estar d'acord amb la independència. Hem de saber sumar i no restar, hem d¿aprendre a positivitzar i no negativitzar, a construir i no a destruir, a ésser generós i no mirar pels propis interessos personals o de partit. La independència sols la podem aconseguir des de la cohesió del país i amb tots plegats, no hi sobra ningú i hi falta tothom.

En el marc del Govern d'entesa o popularment dit tripartit, ERC ha realitzat una tasca de govern en polítiques que no s'havien realitzat mai al nostre país. Malgrat tot, la percepció social és negativa. Nosaltres entenem que això no és just. Sectors polítics i socials criminalitzen ERC pel seu pacte amb en Montilla, però no per les seves polítiques socials o nacionals. Cal reconèixer-li a Esquerra la tasca feta en la construcció nacional des de la Generalitat. Impulsant lleis estratègiques (cinema, vegueries, consultes...) o desplegant i fomentant polítiques en l¿àmbit del turisme amb identitat, el petit comerç, la indústria, els ajuts al món municipal com mai havien tingut, o les polítiques públiques amb els sectors més desafavorits ...

Nosaltres pensem que el país s'ha de gestionar en el dia a dia i donar resposta a les inquietuds i les necessitats immediates. No creiem en falses promeses d'una independència que ha d'arribar el dia de Reis. No creiem en purismes d'última hora destinats a reescalfar una parròquia ja convençuda. El país ja acumula massa frustracions per confiar en propostes express que no fan sinó aplanar farines a aquells que prometen un concert econòmic que quan tocava no van reclamar i que el sentit comú de qualsevol ciutadà que no sigui devot dels miracles és suficient per veure que si l'Estatut no ha estat possible, això encara menys.

Aleshores, quin és el camí? Per nosaltres no és altre que el d'obrir un procés democràtic cap a la independència, cercant la confrontació política i institucional amb l'Estat. Allò que no ens reconeixen ni ens deixen exercitar, com és l'autodeterminació.

Ara és l'hora de la insubmissió vers Espanya, i per això volem fer una crida a ERC com a únic partit independentista i d'esquerres fins ara amb presència parlamentària, del seu compromís cap aquesta via, gestionant el dia a dia, abanderant les polítiques socials des de l'esquerra no dogmàtica i sobretot cercant la unitat d'acció postelectoral amb les formacions polítiques parlamentàries i extraparlamentàries, formacions municipalistes, moviments socials i societat civil en general en el marc d'una majoria social que aprofundeixi en el  camí cap a la independència.

Per nosaltres ha finalitzat una etapa, s'ha forçat el màxim amb l'Estatut i s'ha demostrat que ja no tenim encaix a Espanya. Ara és l'hora d'encetar al costat de la gent valenta i amb il·lusió una nova senda, d'afrontar amb serenor, intel·ligència i responsabilitat els nous reptes que planteja el camí cap a la independència.

Pel compromís cap a la independència cal que ERC com a opció política sòlida d'esquerres i seriosa afronti aquesta nova etapa. Caldrà cercar complicitats amb altres formacions, espais polítics i socials del sobiranisme català en aquest nou camí en el marc d'una entesa nacional. De la seva força en depèn en gran part el futur de la nostra llibertat i del llegat que ens varen deixar Macià i Companys, però sobretot per les futures generacions, per elles val la pena que ens movem i ens comprometem. Nosaltres, així ho farem.

0 Comentaris
cargando