¿ Una subhasta entre Ciutadans i PP?

Una de les teories que explica millor l’evolució del procés sobiranista a Catalunya és la tesi de la sobrepuja o de la subhasta. Aquest plantejament, com ja he explicat en alguna altra ocasió, es basa en les idees contingudes en l’obra de Rabushka i Shepsle Politics in plural societies: A Theory of  Democratic Instability (1972) en què s’explica com els partits ètnics, assimilables a aquells que a Espanya denominem nacionalistes, competeixen entre ells i adopten estratègies cada vegada més radicals per aconseguir el suport del grup nacional al qual aspiren representar. Així, a cada oferta d’un dels partits nacionalistes el seu competidor en el seu mateix camp respon amb una exigència més extrema en un inacabable procés que dóna lloc a una veritable subhasta. Aquest comportament que sol donar-se a l’interior de cadascun dels blocs genera una notable polarització en societats plurinacionals, dificulta les solucions consensuals i eleva el risc de conflicte.

   

Competició partidista

No obstant això, fins ara a Catalunya,  i per extensió a la resta d’Espanya, aquesta competència solament s’ha donat a l’interior del bloc sobiranista. Els partits constitucionalistes han tingut una resposta bastant homogènia a la qüestió catalana, amb alguns matisos, això sí, però no han competit entre ells en duresa respecte a les posicions sobiranistes, en gran mesura perquè les diferències entre ells es basaven en altres dimensions de la competició partidista com l’esquerra-dreta o la vella-nova política que eren les que prevalien.  

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Però aquesta situació es pot veure alterada per la creixent rellevància de la qüestió catalana en el conjunt de la vida política espanyola i pels resultats dels comicis del 21 de desembre a Catalunya en els quals Ciutadans no només va guanyar les eleccions sinó que va arrasar el PP. Aquest partit que ha estat el principal responsable de l’aplicació de l’article 155 no solament no s’ha vist recompensat per això per part dels electors que hi estaven a favor, sinó que ha vist com aquests s’han decantat massivament per Ciutadans, que, per cert, havia expressat la seva preferència per una versió més dura de l’article. En aquestes circumstàncies i amb les eleccions municipals i autonòmiques molt a la vora pot passar que el PP, amb l’objectiu de recuperar el terreny perdut enfront de Ciutadans, opti per radicalitzar la seva posició donant el tret de sortida a una subhasta en el camp constitucionalista que pot tenir unes conseqüències imprevisibles.  

D’una banda, potser perquè pot acabar endurint la resposta a la situació a Catalunya, la qual cosa no farà sinó incrementar la crispació. Per l’altra, perquè pot condicionar els debats al si la Comissió per a l’avaluació i modernització de l’Estat autonòmic que ha iniciat la seva marxa i condicionar el sentit de qualsevol intent de reforma . I finalment perquè pot acabar supeditant altres actors polítics com el PSOE o Podem que previsiblement haurien de sentir-se menys còmodes en un escenari de polarització entorn de la qüestió nacional. Sobretot tenint en compte que en aquest mateix context l’evolució dels seus homòlegs de la tercera via a Catalunya no resulta gens encoratjadora.