Ahed Tamimi

Ahed Tamimi. 16 anys. Durant una manifestació en contra de la decisió de Donald Trump de reconèixer Jerusalem com la capital d’Israel, es va encarar amb un soldat israelià equipat amb casc, armilla i arma a la seva aldea de Nabi Saleh. El va bufetejar, li va donar cops. Ahed, malgrat la seva joventut, és una coneguda activista al seu poble, on cada divendres hi ha protestes, a les quals ella assisteix des dels 9 anys. El seu pare, Bassem, coneix molt bé les presons israelianes, i va ser declarat el 2012 «presoner de consciència» per part d’Amnistia Internacional. Dies després que Ahed bufetegés el soldat, un aparatós dispositiu militar israelià es va desplegar a la seva aldea. Van assaltar la casa i es van emportar Ahed. L’endemà, quan la seva mare es va personar per estar present en la seva declaració, va ser arrestada.  Ahir va ser detinguda la seva cosina Nor Naji Tamimi. Naftali Benent, ministre israelià d’Educació, va opinar que Ahed hauria d’acabar la seva vida a la presó.

Mohamed Tamimi. 14 anys. Poc abans que Ahed bufetegés el soldat, el seu cosí Mohamed participava en les protestes a Nabi Saleh. Va ser ferit amb una bala de goma disparada pels soldats. El projectil li va impactar a la cara, li va trencar la mandíbula, se li va quedar al cap. Va ser operat durant sis hores i els metges temen les seqüeles que li deixin les ferides a la vista i a l’oïda.

Fawzi al Junaidi va protagonitzar la foto més viral de les protestes anti-Trump a Jerusalem. Se’l veia emmanillat, els ulls embenats, custodiat per més de 20 policies de fronteres israelianes. Té 16 anys, i la seva família diu que no participava en les protestes. Va passar a disposició judicial amb aparatoses ferides causades en la seva detenció. Afronta ara càrrecs de llançar pedres als soldats, pels quals pot ser condemnat a uns quants anys de presó. Segons dades de l’oenagé Defense for Children International Palestine, més de 300 nens palestins es troben a les presons israelianes.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Ibrahim Abu Thuraya. 29 anys. El 2008 va perdre les dues cames i el ronyó en un bombardeig israelià a Gaza durant la massiva operació militar Plom fos. Durant el mateix dia de manifestacions en contra de la decisió de Trump, va morir per trets dels soldats israelians a la frontera entre Gaza i Israel. El periodista israelià Gideon Levy va escriure que, una de dues: o el soldat li va disparar a propòsit o bé disparava en general contra la manifestació. El que és obvi és que aquest rentacotxes sense cames de cintura cap avall, desarmat, no suposava cap perill per a ningú.

Quan Trump va anunciar la seva decisió sobre Jerusalem, van córrer rius de tinta sobre el temor a l’esclat d’una tercera Intifada i a l’inici d’un nou cicle de violència. El que expressaven aquells titulars era, en realitat, el temor d’un esclat de violència contra Israel. Perquè als territoris ocupats es donen diàriament situacions de violència, tota mena de violència, com la que van patir Ahed, Mohamed, Fawzi i Ibrahim. Es tracta d’una gran xarxa de violències que vulnera tot tipus de drets fonamentals, trunca vides, empresona nens, i mata. I a penes mereix atenció. Trump no és l’únic que reconeix i admet segons què als territoris ocupats.