Suïcidi: conèixer i prevenir

En aquell moment es van disparar les alarmes, i d’aquesta crida d’atenció van néixer iniciatives com el PRESC, el pla de prevenció del suïcidi de la Conselleria de Salut, amb accions diverses com informació en l’àmbit escolar, detecció dels punts calents on es concentren les temptatives de suïcidi, disponibilitat de telèfons d’assistència i codis de resposta immediata en cas de detectar senyals de conducta suïcida. Encara que aquests no sempre funcionin (com va ser el cas fa uns dies a l’Hospital de Terrassa), alguns indicadors esperançadors assenyalen que aquest tipus d’acció preventiva està començant a donar fruits (les 40 trucades diàries que registra el telèfon 061 de CatSalut o que estiguin augmentant les consultes mèdiques de pacients que refereixen ideacions suïcides, un primer pas de la conducta suïcida, en relació amb les consultes després d’intents fallits).

Amb tot, la situació és preocupant entre els joves i els casos fins i tot continuen incrementant-se en una franja d’edat especialment sensible (entre els 15 i 29 anys) i encara més entre les joves. Factors com l’assetjament, les dificultats de relació, la pressió estètica, l’estrès acadèmic o l’aprensió davant les expectatives de futur poden ser decisius, i ofereixen dianes en les quals centrar les iniciatives de prevenció. Però d’altres són encara més difícils d’abordar: que tres barris amb renda especialment baixa (Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona) dupliquin la taxa de suïcidis de la ciutat de Barcelona serveix de recordatori que també darrere de cada drama hi poden haver circumstàncies lligades a la precarietat econòmica, la pèrdua d’una feina o de la vivenda. Així mateix, un ampli estudi entre universitaris ha mostrat que el risc de desenvolupar ideacions suïcides és set vegades més gran quan s’han patit abusos de qualsevol tipus en l’entorn familiar.

En qualsevol cas, en els últims anys s’ha produït un canvi rellevant del qual també som exponents els mitjans de comunicació. No fa gaire, la pràctica informativa habitual era silenciar el fenomen del suïcidi, sota el supòsit que no fer-ho podia fomentar fenòmens d’emulació, però també sota el pes del tabú. No obstant, seguint els consells dels experts en salut mental, s’ha arribat a la conclusió que l’estigma i el desconeixement acaben construint barreres que retarden l’accés a una ajuda efectiva, i que parlar amb responsabilitat i rigor (en l’entorn sanitari, en la família, a l’escola i als mitjans) és un primer pas per fer aflorar problemes ocults i prevenir morts evitables.