IDEES
Records fallits
zentauroepp20566665 roy orbison171111181839
Article número 562. M’entusiasma quan un record t’apareix, t’apunyala i de sobte t’obre una bretxa a dins teu. A mi, em passa constantment. Una olor em pot portar a la infància, una peça de roba concreta que havia oblidat em transporta a la meva adolescència.
Aquests records no els sé ubicar. A vegades intento reproduir aquella olor amb matisos i no puc o aquell xandall verd i tampoc en recordo la tonalitat exacta.
No podem teletransportar-nos a través dels records amb tots els matisos que necessitem i això demostra que aquesta vida no és perfecta.
I l’altre dia estava amb un amic i a ell li va venir un record, un flaix que també vaig reconèixer com a propi. Va ser… Bé, val més que us ho expliqui després del millor de la meva setmana.
Tercer lloc: Roy Orbison amb la Royal Philharmonic Orchestra. Un cedé magistral, cada so supura la veritat i felicitat que Roy Orbison impregnava a cada un dels seus increïbles temes.
Segon lloc: George Lucas escrit per Brian Jay Jones (Reservoir Books). Excel·lent biografia sobre el poder i el control que es necessita en el món del cine per conservar l’essència del creador i l’obra.
Primera posició: The boy who could fly, escrit i dirigit per Nick Castle (DVD). A vegades, redescobreixes una obra mestra que no coneixies, t’entusiasma sense límits i no saps com podies haver viscut sense saber de la seva existència.
I el meu amic de sobte va recordar aquells quadros en 3D, aquells estereogrames que es van posar de moda fa molts anys i que havies de mirar fixament durant minuts per veure el que s’hi amagava al darrere. No necessitaves ulleres, només encreuar els ulls i alguns afortunats somreien veient una cosa increïble.
El meu amic no va veure mai res i jo, la veritat, tampoc. Però aquella imatge, aquell record de no veure-hi res ens va transportar molt lluny. És increïble, fins i tot el record fallit de no haver-ho aconseguit, et pot portar una felicitat gairebé més gran que haver-ho aconseguit.
¡Bon diumenge!
