Anar al contingut

Pols independentista

zentauroepp40568169 barcelona 17 10 2017 carles puigdemont i jordi turull antes 171017104320

Les prioritats i la valentia en política

Laia Bonet

La resposta més responsable és ara protegir la institucióncon la convocatòria d'eleccions per part del 'president'

Els escenaris òptims en el conflicte Catalunya-Espanya fa temps que van quedar enrere. Òptims en termes de solució del conflicte. Aquesta hauria de ser l’actitud d’ambdues parts. Amb responsabilitat i valentia. Permeteu-me, tanmateix, esbossar les premisses de què parteixo.
    

Causes. La crisi ve de lluny, però l’escalada arrenca amb la reforma de l’Estatut i la posició del PP, el seu recurs al Tribunal Constitucional, la subsegüent sentència i la seva negativa a abordar una via de diàleg quan es plantejava a partir de la identificació d’un llistat de qüestions concretes.
    

Acord. Tan sols és possible imaginar una solució si és fruit del diàleg i l’acord i, per definició, tota negociació comporta cessions. Això és fer política. La imposició i la unilateralitat, ni d’una banda ni de l’altra, permeten resoldre res.
    

Internacionalització. L’estratègia de cercar suport internacional era comprensible davant el no en el diàleg sobre les legítimes peticions de millora de l’autogovern. Però he estat sempre escèptica sobre l’eficàcia d’aquesta estratègia. Assumir-la implicava ser conscient de les exigències mínimes de la comunitat internacional: el respecte a les regles del joc. El #TenimPressa ha estat un element de debilitat en aquest sentit.
    

Opinió exprés

El fracàs

Cristina Pardo

Periodista.

Ruptura. El Ple del Parlament del 6 i 7 de setembre, amb la ruptura del principi de legalitat fins i tot respecte a l’Estatut, implicava situar-se institucionalment a la intempèrie en termes de credibilitat internacional i de possibilitat de protegir no només el full de ruta independentista sinó, sobretot, les institucions pròpies. Els excessos policials no canvien aquesta situació encara que s’hagi captat l’atenció de mitjans internacionals.
    

El 155. Dit això, crec que la literalitat del requeriment efectuat per l’Estat no permetia fer ús de l’article 155, atesa la confirmació que la declaració d’independència no havia estat votada. Així mateix, penso que les mesures anunciades pel Govern espanyol superen clarament els límits de la lletra i l’esperit de la Constitució i que també vulneren l’Estatut. A més a més, constato la dificultat d’aplicar efectivament algunes mesures anunciades i la seva inutilitat en termes de resolució del conflicte.

Preservar la institució

Torno a la reflexió inicial. La prioritat d’un líder polític ha de ser la preservació de la institució que representa. La valentia, en política, passa per prendre decisions sovint difícils d’explicar a aquells que són més a prop, però imprescindibles per protegir els interessos de tota la ciutadania i no només els interessos propis. Les mesures anunciades suposen de facto la supressió de l’autonomia de Catalunya. Avui, malauradament, crec que l’única resposta des de la responsabilitat, la valentia i la dignitat és protegir la institució amb la convocatòria d’eleccions per part del president de la Generalitat. I això no és acceptar xantatges ni renunciar a cap projecte. És assumir la responsabilitat i la valentia imprescindibles. 

0 Comentaris
cargando