Anàlisi

El fracàs

L'honestedat i el sentit d'Estadode els nostres representants públics han brillat per la seva absència

2
Es llegeix en minuts
El fracàs

El president del Govern espanyol ha dit que el que s’ha trobat al davant, en la crisi de l’Estat amb Cata-lunya, no ho havia vist en sa vida. I això és molt dir, perquè Mariano Rajoy és un expert a derrotar els seus rivals polítics, de dins i de fora. Fins avui, sempre havia aconseguit guanyar sense immutar-se. A vegades, el seu enemic, avorrit ja d’esperar, cometia greus errors fins a la derrota final. D’altres vegades, el seu enemic anava sentint una fredor cada cop més gran. L’aïllament es tornava insuportable i Rajoy aconseguia que les forces anessin minvant fins a la derrota final.

Ara li està costant més, personalment i políticament. Potser tornarà a sortir-ne airós, però en aquest cas no es tracta de guanyar un pols a Carles Puigdemont, sinó de gestionar els sentiments de gairebé la meitat de la societat catalana que sí que vol la independència i que el remei no sigui pitjor que la malaltia. I aquest és un terreny inexplorat.

L’aplicació de l’article 155 de la Constitució és probablement un símptoma del més gran fracàs polític dels últims anys al nostre país. Puigdemont solament volia parlar de l’única cosa que Rajoy no volia ni sentir-ne parlar. I per això, entre d’altres coses, som on som. Però, a més a més, jo no havia vist mai un període en què l’honestedat i el sentit d’Estat dels nostres representants públics brillés tant per la seva absència.

Les mentides no es poden tolerar. Els partits independentistes, durant les seves múltiples campanyes a favor del referèndum, van dir que una Catalunya independent estaria dintre de la Unió Europea. A l’hora de la veritat, hem constatat que no. Van dir que les empreses no se n’anirien i hem vist que sí. Menteixen quan diuen que no passa res, perquè encara queden milers de companyies a Catalunya. Si això no els importés, no haurien incidit tant prèviament que les empreses estarien desitjant fer negoci en una república independent.

Els partits nacionalistes enganyen quan diuen que, en el seu futur país, les pensions i els llocs de treball de qualitat estaran garantits. I ho fan sabent que tots voldríem viure en un món millor, però no aporten una sola dada objectiva. Tot és qüestió de fe. Menteixen quan diuen que no van incomplir la llei convocant el referèndum. Ho van fer i es van justificar al·legant que havien actuat d’acord amb les seves mateixes lleis, ignorant que no deixarien mai als ciutadans de la seva futura república fer el mateix, complir les lleis a caprici.

L’aplicació del 155

Notícies relacionades

Menteixen quan afirmen que el poble català està unit, que han de declarar la independència perquè l’1 d’octubre passat el 90% va votar sí. No va anar a votar ni la meitat de la població. Enganyen la gent quan diuen que l’aplicació de l’article 155 és antidemocràtica. No. Pot ser  inoportú, perjudicial o fins i tot perillós, però no pot ser antidemocràtic aplicar la Constitució.

Em sembla un horror el moment en què som. La ferida social serà molt gran. Trigarem anys a superar les conseqüències del 155. Però un primer pas podria ser deixar de mentir.