Els que se'n van anar ja poden tornar

S’ha acabat el mambo i ara va de debò. Tot el poder de l’Estat –tota una forma d’exercir aquest poder, per ser més exactes– ha clavat un cop d’autoritat sobre la taula i a partir d’aquest moment es restableix la normalitat. Així, per decret. Aquesta sembla la manera d’actuar del Govern de Mariano Rajoy, aplicant aquella estranya forma de poder que consisteix a creure’s que perquè ja s’ha pres una decisió, o s’ha donat una ordre, aquesta ja s’ha complert.

Tan convençut va semblar Rajoy dels efectes balsàmics per a l’economia de l’aplicació de l’article 155, que en la mateixa presentació solemne de l’acord del Consell de Ministres extraordinari va fer fins i tot una crida a les empreses catalanes (no les va citar geogràficament, però era obvi) perquè s’estiguin quietes i no facin més moviments de seus. Ja no cal, va insinuar. Només li va faltar afegir una mica més d’optimisme i advocar amb la mateixa claredat pel retorn a Catalunya de les que se n’han anat. Seguint la seva lògica, seria el més normal ara que ja s’ha solucionat el problema. Té la seva gràcia que això ho digui el president del mateix Govern que no va dubtar a forçar els calendaris per aprovar a correcuita un alambinat decret llei que facilita al màxim el trasllat de seus socials d’empreses d’una autonomia a una altra. Amb la recentment estrenada normativa, només cal que en els estatuts d’una empresa no consti explícitament que el consell d’administració no pot aprovar per si mateix un canvi de seu perquè ho pugui decidir.

Amb aquestes facilitats, amb una música de terror de fons en què sonaven totes les notes negatives d’una hecatombe econòmica si s’aprovava la DUI, amb l’impuls de les grans companyies catalanes de l’Ibex emprenent la fugida (amb arguments més o menys justificats segons la seva activitat), l’onada d’empreses cap a altres autonomies es va fer immensa. Perquè, encara que es vulgui minimitzar, més d’un miler de trasllats de companyies és preocupant.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Però ara tot això ja és aigua passada. Un sol article, el 155, tornarà la tranquil·litat als mercats, els dipositants dels bancs i les empreses que no veien clar el futur del seu negoci a Catalunya. I tots contents. Si passa així, Carles Puigdemont i els seus hauran de reflexionar. Si continua el degoteig de trasllats, potser Rajoy hauria de pensar que va alimentar un moviment que ara és molt difícil parar i té conseqüències incertes.

Un efecte col·lateral del decret que fomenta el canvi de seus: el paper dels accionistes ha quedat una altra vegada reduït, en aquest cas a l’hora de prendre una decisió que ja s’està veient que és més important del que sembla, com és el trasllat del domicili social.